Accessos directes:

Memòria 2011 | 2015 Memòria 2011 | 2015

Cercador global de la Memòria 2015

Residus

Reducció de la seva generació, millora del tractament i incorporació de nous municipis

$escapeTool.html($imatgeTextAlternatiu_)

El període 2011-2015 ha significat la consolidació del model de gestió de residus establert al Programa metropolità de gestió de residus municipals PMGRM 2009-2016. Aquesta gestió ha estat marcada per la gran davallada en la generació de residus municipals que es va iniciar el 2008 i que va assolir nivells per càpita inferiors a 1,2 kg/hab/dia (426 kg en un any) a partir de l'any 2012, i també per l'estancament en les ràtios de recollida selectiva, sobretot en referència a la fracció de matèria orgànica. A partir d'aquestes dades, l'AMB ha revisat el PMGRM 2009-16, introduint-hi nous paràmetres i objectius.

El descens en la generació de residus és un dels efectes de la crisi econòmica però també del fet que la ciutadania està cada vegada més conscienciada sobre la qüestió ambiental, en bona part gràcies a l'esforç de les administracions i, en especial, dels ajuntaments. Per consolidar aquesta tendència, l'AMB ha dedicat més esforços en accions de prevenció i ha ampliat el seu àmbit territorial de gestió de residus als municipis de Cervelló, Corbera de Llobregat i la Palma de Cervelló.

Pel que fa a la gestió de residus, cal destacar l'assoliment de fites importants com són el tractament de la totalitat dels residus en instal·lacions metropolitanes, a excepció de la fracció de neteja viària que per la seva composició es destina a dipòsit controlat, i l'establiment d'un esquema estable de gestió del rebuig basat majoritàriament en la valorització energètica. També s'obre la porta a noves tecnologies que puguin tractar les fraccions que, per homogeneïtat, composició i poder calorífic, així ho permetin.

Més informació
Indicadors sobre la gestió de residus
El PMGRM 2009-2016 és el document marc on es fixen les directrius relatives a la prevenció i gestió de residus en l'àmbit metropolità.
 
A fi d'assolir els nivells i objectius fixats, i tal com estava previst en el Programa, l'any 2012 s'han revisat les tendències dels nivells de generació de residus, els objectius i el pla d'instal·lacions.

Dels objectius fixats en el Programa destaca l'assoliment dels nivells de prevenció i de tractament de les diferents fraccions de residus municipals, així com el model de gestió del rebuig de les plantes, seguint la jerarquia establerta a la Llei 22/2011, en la qual es prioritza la valorització energètica per davant del dipòsit controlat, amb la incorporació de la petjada de carboni com a eina per a validar-ne la millor gestió.

En relació amb el marc normatiu, a més de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, cal ressaltar les modificacions introduïdes pel Reial decret 17/2012, de 4 de maig, les quals fixen els objectius per a l'any 2020 i les competències dels ens locals. Destaca també l'aprovació del VII Programa general de Medi Ambient de la UE on s'impulsa la conversió de la Unió Europea en una economia hipocarbònica, ecològica, competitiva i eficient en l'ús dels recursos. La Generalitat de Catalunya ha incorporat aquests requeriments en el VIII Programa general de residus i recursos de Catalunya (PRECAT2020).

Més informació
Programa metropolità de gestió de residus municipals 2009-2016
Revisió del programa metropolità de residus municipals 2009-2016

Local del programa "Millor que nou" on es realitzen les activitats d'autoreparació i d'intercanvi


En l'escala de prioritats de la gestió de residus, la prevenció ocupa el primer lloc. En conseqüència, l'AMB ha esmerçat esforços i recursos en diferents projectes i estudis de recerca. En destaca l'ampliació del centre Reparat de Barcelona i del seu horari d'atenció als usuaris, per donar resposta a la demanda creixent de la ciutadania per aprendre a reparar objectes. En el transcurs del 2015 ha començat a funcionar el mercat d'intercanvi, que es pot vincular a l'aprofitament de voluminosos.

En el context del programa "Reparat, millor que nou", s'han organitzat un centre a Viladecans i un altre a Sant Cugat del Vallès i ha augmentat considerablement el nombre de tallers itinerants d'autoreparació. S'han potenciat els recursos en línea (vídeos), la presència a les xarxes socials i la millora del web del "Millor que nou". També s'han editat guies divulgatives.

D'altra banda, s'ha constatat l'increment dels mercats d'intercanvi i de segona mà, dels quals se n'ha avaluat la participació i els materials estalviats. En relació amb el suport a iniciatives locals, destaquen els projectes de prevenció d'envasos a Tiana i a Sant Andreu de la Barca i la redacció d'eines de planificació. Ja són 15 els municipis que disposen d'un Pla de prevenció de residus i 20 els que tenen redactat el Pla d'autocompostatge metropolità. La Xarxa de compostaires compta amb més de 4.000 participants.

Més informació
Web del "Millor que nou"


Taller de reparació del programa "Millor que nou"
El període 2011-2015 ha significat la consolidació del mapa de plantes metropolitanes de tractament de residus amb l'entrada en funcionament de l'Ecoparc 4, als Hostalets de Pierola, de manera que s'assoleix el tractament del 100% dels residus.

A més, amb l'objectiu constant de mantenir l'excel·lència del tractament, s'han millorat o ampliat alguns processos de les plantes de tractament amb la incorporació de les millors tècniques del moment. Cal destacar les importants remodelacions fetes a les plantes de triatge de Gavà i de Molins de Rei, així com l'adaptació de la planta de valorització energètica de Sant Adrià de Besòs per a poder processar rebuig.

Tot plegat forma un conjunt d'instal·lacions preparades per assolir els nivells de valorització i reciclatge de residus exigits en els propers anys.
  • Plantes de triatge
    Instal·lacions de la planta de triatge de Gavà-Viladecans

    Els envasos plàstics i fèrrics del contenidor groc es tracten a les plantes de triatge de Gavà (situada al Centre de Tractament de Residus Metropolitans), a la planta de triatge que comparteix emplaçament amb l'Ecoparc 2 i a la planta de triatge de FIRM de Molins de Rei (municipis adscrits al model de Residu Mínim).

    A la planta de Gavà s'hi ha realitzat una remodelació integral amb la finalitat de poder millorar la qualitat de la separació i augmentar la capacitat de tractament fins a 24.000 tones anuals.

    També s'ha remodelat, tant a l'exterior com a l'interior, la planta de triatge de Molins de Rei, per tal d'augmentar la seva capacitat de tractament fins a 8 tones/h i millorar el rendiment de recuperació de materials. Per assolir-ho s'ha ampliat la nau i s'ha equipat la instal·lació amb les darreres tecnologies de triatge (separadors òptics, separadors balístics, sistemes d'aspiració de film, etc.).


    Treballs a les instal·lacions de la planta de triatge de Gavà-Viladecans
  • Planta de voluminosos
    Situada també dins del Centre de Tractament de Residus Metropolitans de Gavà i Viladecans, gestionat per TERSA, a la planta de voluminosos s'hi ha realitzat una important remodelació per aconseguir un augment de la capacitat de tractament i una reducció de l'impacte en l'entorn. El principal canvi respecte a l'antiga planta és el tancament de tot el procés en una nau (descàrrega, separació de materials, trituració de fusta i càrrega d'estella), de manera que s'evita així l'emissió de pols, i la renovació de la maquinària per augmentar-ne l'eficiència. La capacitat total assolida arriba a les 80.000 tones anuals, amb un rendiment de valorització de subproductes al voltant del 90% respecte de les tones tractades.

    D'altra banda, per donar cobertura a la gestió dels residus voluminosos generats als municipis situats al nord-oest del territori, l'AMB va signar el 2012 un conveni amb el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, el qual ha permès ampliar la capacitat de tractament d'aquest residus en 15.000 tones anuals.

    La ràtio de tractament de voluminosos tractats respecte dels recollits selectivament ha passat del 78,58% el 2011 al 96,95% el 2014.

  • Plantes de compostatge
    Vista de la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat


    Les dues plantes de compostatge de l'AMB, ubicades a Torrelles de Llobregat i a Sant Cugat del Vallès, han incorporat canvis de gestió i nova maquinària per augmentar la seva capacitat, millorar la qualitat del compost produït i reduir l'impacte en el seu entorn.
  • Ecoparcs
    Instal·lacions de l'Ecoparc 4, als Hostalets de Pierola

    El 2011 es va iniciar l'activitat a l'Ecoparc 4, ubicat als Hostalets de Pierola, de manera que es va assolir una capacitat nominal suficient per a tractar el 100% de la fracció Resta generada al territori de l'AMB.


    Paral·lelament a l'augment de la capacitat instal·lada, s'ha procedit a millores contínues dels processos en tots els ecoparcs a fi d'optimitzar-ne l'operativa i el rendiment de recuperació de materials. Cal destacar:
    • Ecoparc 1: Instal·lació d'una línea de recuperació de vidre, metalls i CSR de la MOR enviada a compostatge. Addicionalment s'estan aplicant mesures d'estalvi energètic en la il·luminació.
    • Ecoparc 2: Instal·lació d'un separador balístic i de dos separadors òptics de doble track a fi de recuperar els envasos de la fracció rodant, i d'un aspirador de film per a recuperar aquest material de la fracció planar.
    • Ecoparc 3: Millora de l'equip d'aspiració de film i millora del triatge de la MOR utilitzant un sistema òptic.
    • Ecoparc 4: Instal·lació d'equips addicionals per a recuperar metalls i vidre del rebuig de l'afí mitjançant overbands, separadors de Foucault i separador òptic.
    Aquestes accions comporten un increment dels productes valoritzats, tal com es mostra a la gràfica següent:

  • Planta integral de valorització de residus
    Planta situada a Sant Adrià de Besòs


    La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR), gestionada per TERSA, juga un paper molt important en el desenvolupament dels objectius fixats en el PMGRM 2009-2016. El seu procés de tractament mecànico-biològic de la fracció Resta ha anat millorant els nivells de valorització de materials amb la incorporació de noves tecnologies. Pel que fa a la valorització energètica (PVE), s'ha aconseguit poder processar un volum important del rebuig generat a les plantes de tractament gràcies a la modificació d'una bona part de les seves instal·lacions, sobretot els forns, el circuit de vapor i l'alternador. 

    Amb aquesta important remodelació s'ha aconseguit adequar la PVE a les característiques del rebuig provinent de les plantes de tractament, amb l'objectiu de conservar la mateixa capacitat nominal de tractament, millorar l'eficiència energètica de la planta, incrementar la producció d'energia elèctrica anual a 200.000 MWh (la potencia elèctrica nominal de la planta augmenta en 8 MW, passa de 23,75 MW a 31,76 MW), ampliar el vapor disponible per a la central de generació de fred i calor (la producció de vapor creix de 120 tn/h a 150 tn/h) i obtenir una gestió dels residus més sostenible, de manera que se'n redueixi la disposició final.
  • Deixalleries
    Les deixalleries o punts verds són instal·lacions on es recull el que no és específic dels contenidors disposats al carrer.

    Imatge de la deixalleria de la Vall d'Hebron, a Barcelona


    La caiguda en la generació de residus ha representat menys recollida també en les deixalleries; considerant, però, l'augment del nombre d'usuaris, es pot confirmar l'èxit de la implantació d'aquestes instal·lacions.


    Durant el període 2011-2014 s'ha promogut especialment la separació estricta de materials recuperables, com per exemple càpsules monodosi de cafè, bombones de butà, CD i DVD, plàstic no envàs, etc., cosa que ha comportat una disminució del rebuig generat, de 17.903 t/any fins a 9.460 t/any. 

    Per altra banda, el Conveni de col·laboració entre l'AMB i els ajuntaments per a la gestió local i logística de les deixalleries metropolitanes ha servit per millorar la gestió d'aquestes instal·lacions, alhora que permet actualitzar anualment els preus públics proposats per l'AMB en base als costos suportats realment per cadascuna de les fraccions.
  • Altres
    Cal destacar també les intervencions realitzades al Dipòsit Controlat de la Vall d'en Joan, consistents en el manteniment de la zona restaurada i el tractament dels lixiviats que es generen, així com els avenços en les tasques de restauració.