Residus

Residus

Residus

En l'àmbit dels residus, el període 2016-2019 representa un canvi significatiu en l'estratègia de gestió de l'AMB, que passa a ser la corretja de transmissió entre els diferents cicles de la gestió de residus, per avançar conjuntament amb els ajuntaments cap a la consecució dels objectius europeus en aquesta matèria.

Les directives europees i les polítiques en matèria de sostenibilitat i reducció d'impactes mediambientals, així com la irrupció del paradigma de l'economia circular, han comportat un canvi en la consideració dels residus, que ara passen a valorar-se com un recurs. Per tal d'anar cap a aquest nou model econòmic, cal actuar en tota la cadena de valor dels productes, des del disseny (que siguin durables, reparables i reciclables), fins a la gestió dels residus (que es minimitzin al màxim possible i es reciclin els materials com a darrera alternativa). Aquesta visió dels residus com a recursos suposa un nou paradigma, que ha estat el puntal de treball durant aquest mandat.

La generació de residus municipals ha arribat en aquest temps a una estacionalitat d'1,2 kg/h./dia i la recollida selectiva no tendeix a incrementar-se al ritme que es voldria: a la metròpolis barcelonina, l'any 2016 se situava en un 33,7%, i l'any 2018 va tancar al voltant del 34,47%. Tot i ser lleugerament més alta que al principi del mandat, no acaba d'enlairar-se i es troba per sota de la mitjana de Catalunya. Malgrat tot, s'han desplegat mecanismes per millorar-la: l'AMB l'ha reforçat amb la creació del Servei de Programes i Estudis, que dona assistència als ajuntaments en matèria de recollida, la revisió de la taxa metropolitana de tractament de residus i l'intent de recuperar els residus dels productors singulars amb les revisions de preus públics.

Cal destacar el treball conjunt per reduir el rebuig de les instal·lacions de tractament de fracció resta, reforçat amb la millora dels equipaments per augmentar la recuperació de la matèria orgànica, l'increment de la recuperació de materials valoritzables, el triatge del residu procedent de la neteja viària i la participació en projectes europeus per trobar tecnologies innovadores que permetin obtenir productes amb valor afegit dels materials que ara es consideren rebutjos.

Per assolir els objectius indicats per la Unió Europea de cara a l'any 2025 (55% de reciclatge i preparació per a la reutilització, i 60% segons els objectius del Precat20), en aquest període 2016-2019 s'ha elaborat el nou Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25).
  • PREMET25
    El PREMET25 és el document marc on es fixen les línies estratègiques relatives a la prevenció i gestió de residus en l'àmbit metropolità fins al 2025. El seu objectiu és definir una estratègia d'actuació basada en una nova governança que aposti per reduir els residus municipals, permeti assolir un 55% de reciclatge l'any 2025 i aconsegueixi la neutralitat en carboni del sistema metropolità de tractament de residus.

    La iniciativa PREMET25 suposa un canvi important qualitativament i d'enfocament respecte als programes metropolitans anteriors (PMGRM 1997-2006 i PMGRM 2009-2016). El programa treballa en les causes bàsiques de funcionament que provoquen que fins ara no s'hagin assolit els objectius europeus en matèria de recollida selectiva.

    Aquest document és el resultat d'un treball participatiu estructurat en set sessions realitzades al llarg de dotze mesos, en què van participar representants de la societat civil, experts i els municipis metropolitans.

    Per tal d'assolir els objectius proposats de prevenció, recollida selectiva i recuperació de residus, el PREMET25 es desplegarà sota el paraigua de l'anomenat Acord metropolità cap al residu zero, que defineix aquelles actuacions més nuclears del programa, amb el compromís formal dels municipis i de l'AMB, així com els recursos imprescindibles per fer-les possibles.

    A més, també és un programa que vol seguir transitant d'una economia de concepció lineal (on es fan servir matèries primeres per fer productes que esdevenen residus un cop han acabat la seva vida útil o el seu valor tecnològic), cap a una economia més circular, on aquests materials, productes i components allarguin la seva vida o se'ls trobi un nou ús.

    Pel que fa a les infraestructures, el programa es marca com a objectius reduir la dependència de les instal·lacions de tractament finalista –dipòsit controlat i valorització energètica– i els impactes associats al seu ús. Per fer-ho efectiu preveu diversos escenaris, en funció dels quals caldrà reconvertir la capacitat actual de tractament de resta a tractament de fraccions selectives, especialment orgànica i envasos, o bé construir noves plantes amb els criteris de versatilitat i optimització en un context de transició.

    PREMET25
    Acord metropolità cap al residu zero: el nou paradigma de la gestió de residus municipals a la metròpolis de Barcelona
  • Prevenció
    En la jerarquia de la gestió de residus, la prevenció ocupa el primer lloc. Tot i que el compliment dels objectius en matèria de prevenció de residus, establerts per l'Agència de Residus, recau en els ajuntaments, l'AMB durant aquest mandat ha seguit apostant per la prevenció com a línia estratègica.

    En conseqüència, durant aquest mandat, l'AMB ha esmerçat esforços i recursos en diferents projectes i estudis de recerca, com la diagnosi de la xarxa metropolitana de deixalleries 2017 o el Pla local de prevenció de residus d'Esplugues de Llobregat i Montgat, entre d'altres. En destaca l'ampliació de l'oferta d'assessoraments i cursos a tot el territori metropolità, especialment als municipis de Castellbisbal, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Viladecans, on hi ha una programació estable setmanal o mensual. L'empresa d'economia social Solidança ha col·laborat estretament amb l'AMB i els municipis per fer-ho realitat.

    Pel que fa als compostadors, gairebé s'arriba a les 5.000 llars equipades amb aquest sistema de tractament autònom i descentralitzat de la fracció orgànica de la brossa domèstica.

    Per seguir millorant els hàbits de consum i evitar el malbaratament alimentari cal destacar l'oferta continuada de cursos de cuina d'aprofitament que es fan al local Reparat Millor que Nou, la participació en diversos actes organitzats per la Plataforma d'Aprofitament dels Aliments i d'Espigoladors, així com la col·laboració amb l'Agència de Residus per establir un Pla d'actuació conjunt per als anys 2019 i 2020, dins del projecte Ecowaste4food.

    Millor que nou (web)
    Ecowaste4food
  • Recollida de residus
    L'actual mandat ha representat la consolidació de la tendència detectada des del 2013 a l'increment de la producció de residus —tant en xifres absolutes com en valors per càpita. Es considera que aquest increment està vinculat a la millora de la situació econòmica, que ha propiciat un augment del consum, en tant que es produeix principalment en fraccions molt sensibles a la situació econòmica, com per exemple els voluminosos o els envasos. Cal remarcar que a aquest increment hi ha contribuït també una reducció dels furts de cartró.

    Pel que fa a la recollida selectiva, després d'anys d'estancament, el 2018 se n'ha detectat un increment impulsat principalment per l'augment de la quantitat de residus orgànics i paper i cartró recollits selectivament. Es considera que l'aposta de diferents municipis per la individualització de la recollida i per la millora de les recollides comercials ha tingut un paper clau en aquest repunt de la recollida.

    Gràfic % Recollida selectiva

    Quant a la recollida de paper i cartró dels residus municipals, s'ha subscrit un nou conveni 2018-2021, que té per objecte promoure la col·laboració entre les administracions públiques i les empreses fabricants de paper. També s'estableix un marc regulador i un criteri de compensació econòmica per tal de facilitar als municipis catalans en general i als municipis metropolitans en particular els punts de descàrrega del paper i cartró procedent de la recollida selectiva municipal. El conveni presenta, com a novetat principal, que el pagament del material es calcula en funció de la seva qualitat, amb el manteniment d'un preu mínim garantit pels municipis, tal com era habitual als anteriors convenis.

    Gràfic Evolució de la recollida selectiva de les fraccions bàsiques (tones)

    Durant aquest període s'ha millorat la informació facilitada als municipis metropolitans sobre les seves recollides selectives. L'aplicació Oracle subministra de manera automàtica i mensualment les dades de la recollida de totes les fraccions a tots els municipis metropolitans, amb informació de les plantes de destí.

    La  col·laboració entre l'AMB i els ajuntaments per a la gestió local i logística de les deixalleries metropolitanes ha servit per millorar la gestió d'aquestes instal·lacions, alhora que permet actualitzar anualment els preus públics proposats per l'AMB a partir dels costos suportats realment per cadascuna de les fraccions. Malauradament, els preus internacionals de mercat són fluctuants, i per això també ho són els resultats econòmics de les diferents fraccions. Els residus inclosos en sistemes integrats de gestió (aparells elèctrics i electrònics, pneumàtics de reposició o piles, entre d'altres materials) es poden tractar sense sobrecàrrega, mentre que cal fer front a la despesa dels residus especials o residus sense valor de mercat.

    Les deixalleries o punts verds són instal·lacions on es recull el que no és específic dels contenidors disposats al carrer. Durant la preparació del futur PREMET25 es va dur a terme una anàlisi exhaustiva de la xarxa d'instal·lacions i es va constatar que encara s'ha de fer molta difusió per atreure-hi usuaris.

    Gràfic Deixalleries
  • Tractament
    Les infraestructures de l'AMB en matèria de gestió de residus s'han optimitzat per reduir la dependència de les instal·lacions de tractament més finalista i l'enviament dels rebutjos que cal valoritzar energèticament o que estan en disposició a dipòsit controlat. També s'ha prioritzat la valorització de materials, com es pot veure en el gràfic adjunt. En el futur es preveu que les diferents plantes treballaran amb més versatilitat i de manera modular els residus d'entrada.

    L'AMB ha incrementat un 47% les tones de fracció orgànica de residus municipals (FORM) procedents de residus orgànics tractades en plantes metropolitanes.

    El principal augment s'ha produït durant l'any 2018, després de l'aprovació de nous preus públics de tractament de FORM, iguals per a totes les instal·lacions metropolitanes.

    Gràfic Evolució de la gestió dels residus municipals

    També durant aquest període, l'AMB ha dut a terme, conjuntament amb l'Agència de Residus, una tasca d'identificació i sensibilització de productors singulars, bàsicament comercials, de matèria orgànica dins la regió metropolitana.

    La previsió, calculada a partir de les sol·licituds rebudes al llarg del 2018, és que durant el 2019 es tractin al voltant de 30.000 tones de FORM d'origen singular.

    TMB: Tractament Mecànic Biològic

    Gràfic Tones FORM singular


    Gràfic Nombre de grans productors FORM
    • Plantes de triatge
      En el cas de les plantes de triatge d'envasos lleugers (contenidor groc), l'AMB disposa de dues plantes: una situada al sector Llobregat, a Gavà, i l'altra situada al Besòs, a Montcada i Reixac, amb una capacitat total de tractament per a aproximadament 50.000 tones anuals. En el present mandat cal destacar un increment del nivell de recuperació d'envasos. 

      Gràfic Evolució de la recollida selectiva d'envasos i residus d'envasos

      La recollida selectiva d'envasos i residus d'envasos ha evolucionat a l'alça durant el mandat, ja que s'ha passat d'una recollida selectiva de 37.624 tones el 2015 a 46.190 el 2018, fet que ha suposat un increment proper al 23%.

      Aquestes xifres se situen molt a prop de les del límit de capacitat, circumstància que queda recollida al nou Programa metropolità, redactat per al període 2019-2025, on es recull la necessitat d'ampliar la capacitat de tractament.

      Gràfic Distribució d'envasos segons planta




      La planta de triatge de fracció inorgànica dels residus municipals (FIRM), ubicada a Molins de Rei, des de la seva posada en marxa arran de la remodelació i ampliació, ha millorat substancialment els seus nivells de recuperació, i ha passat d'una recuperació material inferior al 20% a recuperacions properes al 24%.

      Gràfic Recuperació de la planta de triatge de Molins de Rei

      Gràfic % valoritzat planta triatge de Molins de Rei
    • Plantes de compostatge
      Durant el mandat s'ha reforçat l'objectiu d'assolir una millora en la qualitat del compost generat en les dues plantes de compostatge.

      La remodelació més important en aquest període ha estat la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat la reducció del seu impacte mediambiental en matèria d'olors i la millora de la qualitat del compost produït. S'hi han fet modificacions importants que afecten tant la preparació de la barreja a compostar, amb la incorporació d'un unifeed que permet l'obertura de bosses i la barreja amb fracció vegetal, com en la fermentació del material, que passa de fer-se en piles voltejades a fer-se en sitges ventilades amb sistema automatitzat de reg.

      Addicionalment, les dues plantes de compostatge (de Torrelles de Llobregat i de Sant Cugat del Vallès) han incorporat nous sistemes SCADA, que permeten el seguiment i l'automatització del procés de compostatge.

      Fruit d'aquestes accions s'ha aconseguit l'AMB Compost, una certificació del compost produït a la planta de compostatge de Torrelles segons la certificació CE 834/2007, que en permet l'ús en cultius ecològics. La planta s'ha equipat amb una ensacadora a fi d'ampliar el mercat del compost produït.
    • Plantes de voluminosos
      Per tal de millorar el servei i donar compliment a la creixent necessitat de tractament de residus voluminosos produïts dins l'àrea metropolitana, el 2018 es va convocar un concurs públic amb la finalitat de tractar els residus voluminosos del sector Besòs.

      Gràcies a la contractació d'aquesta planta, situada al terme municipal de Sabadell, pròxima per als municipis del sector Besòs de l'àrea metropolitana, s'ha incrementat la capacitat de tractament de residus municipals voluminosos en 12.000 tones anuals, i s'ha ampliat la capacitat total de tractament de voluminosos de 65.000 a 77.000 tones anuals.

      Gràfic Evolució de la generació residus voluminosos
    • Tractament de residus de neteja viària
      El 2018 es va licitar el tractament dels residus de neteja viària, l'única fracció dels residus municipals que, fins ara, anava directament a tractament finalista: dipòsit controlat (DC) i/o planta de valorització energètica. Amb aquest concurs es disposa de dues plantes, una al sector Llobregat (a la Zona Franca de Barcelona), i l'altra al sector Besòs, a Sabadell, que permeten tractar el 87% d'aquests residus amb destinació a DC. Durant el 2018 s'han generat un total de 82.000 tones de neteja viària, de les quals el 7% han anat a tractament mecànic, el 13% a valorització energètica i el 80% a disposició controlada.

      Es preveu que durant el 2019 el 75% dels residus de neteja viària tinguin un tractament mecànic, el 18% vagin a valorització energètica i només el 7% dels residus de neteja viària vagin directament a disposició controlada.

      Gràfic Generació de residus de neteja viària

      Gràfic Destí de la neteja viària
    • Plantes de tractament mecànic biològic (ecoparcs)
      Aquestes instal·lacions han incrementat la seva capacitat de tractament, així com el rendiment en la recuperació de materials valoritzables, que actualment assoleix el 10% de les entrades. Malauradament, aquest augment ha anat acompanyat d'una davallada del preu de mercat.

      Gràfic Recuperació ecoparcs

      També cal destacar l'esforç d'algunes instal·lacions per reduir la seva afectació sobre l'entorn. Algunes de les actuacions que han facilitat aquesta millora de capacitat i l'increment de la qualitat del procés i qualitat ambiental han estat:

      • Millora continuada en els processos de manteniment preventiu i la introducció d'aturades programades de les instal·lacions
      • Simplificació i automatització dels processos biològics. La dificultat de gestió del bioestabilitzat generat a partir de la matèria orgànica continguda a la fracció resta ha iniciat la transició vers la producció de material biogènic a partir d'un procés de bioassecatge, el qual es destina a la planta de valorització energètica de Sant Adrià de Besòs. L'obtenció d'aquest material ha reduït els impactes de les olors a instal·lacions que ho han implantat i ha escurçat el temps del procés
      Gràfic Gestió matèria orgànica de la resta (en tones)
    • Planta de valorització energètica (introducció d'eines per millorar-ne i optimitzar-ne la gestió)
      En el decurs del present mandat s'han implantat noves millores a la planta de valorització energètica de Sant Adrià de Besòs a fi d'adaptar-la als nous fluxos i millorar-ne la gestió operativa. Una vegada finalitzades les obres d'adaptació dels forns i del circuit de vapor per tal de valoritzar residus amb un poder calorífic més gran, s'han millorat els sistemes d'adquisició i gestió de les dades de planta mitjançant una base de dades Historian (any 2018-19), s'ha substituït tot el sistema de control de neteja de gasos (2018), amb el pas del sistema Profibus a Profinet (2019), i s'ha instal·lat un sistema de mesura en continu dels nivells dels fossars d'alimentació a planta, que permeten optimitzar-ne la gestió (any 2018). 

      Addicionalment, l'any 2016-17 s'ha construït una planta dessaladora que permet reduir el consum de l'aigua de xarxa. 

      Finalment, amb l'objectiu d'avançar-se a futures legislacions, l'any 2019 s'ha finalitzat la licitació del nou sistema catalític d'eliminació de NOx amb l'objectiu d'assolir nivells d'emissions encara més restrictius.
    • Dipòsits controlats
      Durant els darrers tres anys s'han portat a terme licitacions i encàrrecs importants encaminats a adquirir coneixement i millorar les condicions ambientals de l'entorn dels principals dipòsits controlats clausurats que gestiona l'AMB, com el de la Vall d'en Joan (Gavà-Begues) i el de Can Planas (Cerdanyola del Vallès). Entre aquests, destaquen els següents:

      • Projecte de segellat i actuacions complementàries a l'abocador de Can Planas
      • Projecte executiu de la barrera hidràulica de Can Planas al terme municipal de Cerdanyola del Vallès
      • Projecte bàsic de restauració de les zones III i IV del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan al terme municipal de Begues
      • Projecte executiu de clausura de l'abocador de la Vall d'en Joan. Prats A, B i C, al terme municipal de Begues
      • Projecte executiu de restauració dels prats A i el camí 1 de les zones III i IV del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan a Begues
      • Encàrrec de diversos estudis sobre el comportament hidrodinàmic dels aqüífers subjacents als dipòsits esmentats
      • Adjudicació i inici de les obres de la barrera hidràulica del dipòsit controlat de Can Planas a Cerdanyola del Vallès
      També s'han de destacar les intervencions fetes a tots els dipòsits controlats de l'AMB, consistents en les feines de control i manteniment postclausura: el tractament de lixiviats, la valorització energètica del biogàs del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan, el control de les aigües subterrànies, el control i la correcció d'assentaments, la neteja i el manteniment de les diverses xarxes de drenatge, el manteniment i la reparació de camins, el manteniment i la cura de la vegetació i l'enregistrament de tota la informació tècnica que es requereix per acomplir la normativa i els plans de seguiment acordats.

      Cal destacar les obres de segellat, iniciades a finals del 2018, de la totalitat de la superfície pendent de clausurar, aproximadament 45 ha, del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan, per tal de garantir el mínim impacte ambiental.
  • Seguiment ambiental
    Totes les instal·lacions de tractament de residus de l'AMB fa anys que tenen implantat un Pla de vigilància ambiental i la majoria estan certificades amb la norma ISO 14001. Les instal·lacions que han aconseguit aquestes certificacions durant el mandat 2015-2019 (i que no les tenien) han estat la planta de triatge de Molins de Rei, la planta de compostatge de Torrelles i la planta de transferència de Viladecans.

    Es treballa en la millora contínua de tots els processos de tractament perquè l'impacte a l'entorn sigui mínim. L'objectiu és reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i aconseguir que el cicle de vida del sistema de gestió de residus redueixi la seva petjada de carboni.

    Les olors derivades del desenvolupament de l'activitat de tractament de residus constitueixen un dels impactes més importants que cal considerar i intentar reduir. Tot i que es fa un seguiment dels sistemes de tractament d'emissions canalitzades, també es dona rellevància a les emissions difoses i fugitives amb plans de manteniment i revisió de l'estanquitat de l'obra civil.

    Durant el 2019 s'incorporarà el càlcul de retrotrajectòries a la gestió de les queixes per olors. El projecte D-Noses, en el qual l'AMB participa com a consellera assessora, també promou la ciència ciutadana amb l'objectiu d'obtenir coproducció de solucions per a l'impacte d'olors amb grups d'interès clau.

  • Recerca i innovació
    Durant aquest període, s'ha potenciat la participació en projectes d'investigació amb finançament europeu que tenen l'objectiu d'innovar en tecnologies i solucions sostenibles en l'àmbit de la gestió dels residus urbans, per promoure l'economia circular i contribuir a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Alguns d'aquests projectes són:

    - Res Urbis – RESources from URban BIo-waSte. Emmarcat dins del Programa Horizon 2020, l'objectiu és integrar l'ús d'una tecnologia innovadora per a la conversió de la matèria orgànica procedent de diversos residus urbans (FORM, residus de la producció d'aliments, llots de depuradora urbana i restes vegetals de parcs i jardins), en bioplàstics PHA (polihidroxialcanoats). Es vol estudiar si és viable implantar aquesta tecnologia en una instal·lació de gestió de residus per obtenir productes de valor afegit i reduir la quantitat de residus subjectes a tractament finalista i/o deposició. 

    - LIFE Methamorphosis – Tractament de residus per a l'obtenció d'aigua per reutilitzar i biometà en el sector del transport per mitigar les emissions de GEH. Emmarcat dins el Programa LIFE, l'objectiu és recuperar biogàs del tractament de la matèria orgànica dels residus municipals i agroindustrials amb la finalitat d'obtenir biometà d'alta qualitat que es pugui utilitzar en vehicles lleugers i pesats. També pretén incrementar l'eficiència del procés de tractament de l'aigua residual d'una instal·lació de tractament mecànic biològic de residus mitjançant bacteris anammox, amb la reducció de la necessitat d'oxigen i l'aportació de carboni extra.

    - WaystUp. Emmarcat dins del Programa Horizon 2020, pretén demostrar l'establiment de noves cadenes de valor per als residus orgànics municipals que permetin la producció de bioproductes d'alt valor afegit. Aquests seran testats en set plantes pilot demostratives que es construiran en diferents ciutats europees. Cada una tractarà un conjunt de bioresidus: restes d'aliments, olis de cuina, FORM, llots de depuradora i fibra cel·lulòsica de corrents de rebuig, tant de residu sòlid municipal com d'estacions depuradores. Alguns dels productes que es volen obtenir són: bioplàstics, biosolvents, biocarbó, oli de cafè, aromatitzants i polifenols.

    Res Urbis
    LIFE Methamorphosis
  • Governança
    L'assoliment dels objectius establerts en el PREMET25 i el desplegament de les actuacions que preveu requereix noves formes de governança, que ha de liderar l'AMB en l'àmbit metropolità. Aquesta governança ha d'incorporar instruments que facilitin l'aprenentatge col·lectiu a partir de les experiències existents, generar espais de col·laboració entre agents i comptar amb eines suficients per facilitar la transparència, la rendició de comptes i la participació pública.

    Durant el present mandat s'ha impulsat l'avançament cap a una gestió pública dels residus, amb els exemples concrets del servei d'extracció i tractament del biogàs generat al dipòsit controlat de la Vall d'en Joan i l'explotació de la planta de tractament de residus voluminosos de Gavà. Aquest canvi de model de gestió busca aconseguir més transparència, un estalvi econòmic i una optimització directa dels processos.

    En aquest sentit, s'han fet diverses actuacions, entre les quals la millora dels instruments econòmics. Cal destacar la revisió important de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR) per fer-la més sòlida com a font de finançament, i l'assignació de la contribució per a la recollida selectiva de cadascun dels municipis de manera més justa i incentivadora, tot establint les bases per donar suport econòmic als municipis més actius en la millora de recollida de residus. 

    D'altra banda, s'ha treballat per fer més transparent i coneguda la TMTR entre la població per mitjà d'un redisseny de les factures de l'aigua i campanyes de comunicació en diversos canals, com els continguts patrocinats en mitjans escrits o un espai web específic.

    A més, s'ha ampliat l'abast de la TMTR Social, que ara incorpora els criteris establerts a la Llei 24/2015 i arriba a bonificacions del 100%. Així mateix, l'AMB fa extensiu el concepte de serveis bàsics no només a aigua, llum i gas, sinó també als residus.

    Cal destacar que s'han revisat els preus públics d'entrada a planta per tal d'establir una tarifa única independentment de la instal·lació de destinació; la reducció dels costos de tractament de la matèria orgànica (per incorporació del retorn del cànon de l'Agència de Residus de Catalunya), i una millora del seguiment de la gestió d'operadors privats —conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència de Residus de Catalunya—, que ha promogut l'entrada de productors singulars de matèria orgànica a les instal·lacions metropolitanes.

    Quant a suport als municipis, cal destacar l'establiment d'una línia de subvencions de 4 milions d'euros, que ha contribuït a finançar actuacions de planificació i millora de la recollida selectiva —a través de la individualització— en 23 municipis. Finalment, cal esmentar que s'ha seguit amb els espais d'intercanvi de coneixement i treball amb els municipis a través dels seminaris ambientals que permeten abordar i debatre diferents iniciatives que es produeixen en l'àmbit ambiental competència de l'AMB.

;