Acció internacional

$escapeTool.html($imatgeTextAlternatiu_)

Per al període 2015-2019, i dins de l'acord de govern metropolità, s'ha consolidat l'Àrea d'Internacional i de Cooperació en l'estructura de l'AMB. Aquesta àrea ha treballat en la necessitat de disposar d'una estratègia coordinada a escala internacional, especialment a Europa i a la Mediterrània, buscant la implicació de tots els serveis de l'AMB i vetllant per ser presents en els fòrums de debat i en els espais de decisió internacionals.

L'Àrea d'Internacional i de Cooperació ha fusionat l'acció exterior de l'AMB, que fins aleshores estava distribuïda entre diferents àrees de govern. Al capdavant hi ha hagut el vicepresident Alfred Bosch (fins al novembre de 2018) i a partir de desembre de 2018 la vicepresidenta i alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich.

La constitució del govern metropolità el 2015 inicia una etapa en la qual es compromet a projectar i posicionar l'AMB al món amb la finalitat (1) de cooperar i treballar en xarxa per enfortir el paper de les àrees metropolitanes a la Unió Europea i altres organismes internacionals, (2) d'identificar accions que donin resposta a les crisis socials, econòmiques i humanitàries i contribueixin a corregir les desigualtats socials a les nostres ciutats, (3) d'oferir, conjuntament amb els ajuntaments metropolitans, expertesa i coneixement a les aglomeracions urbanes i els governs metropolitans que cerquin suport per potenciar el seu desenvolupament i (4) d'establir oportunitats de cooperació i col·laboració internacional per a l'AMB, els ajuntaments, els actors econòmics i socials i les universitats del territori metropolità.

  • L'AMB i la nova agenda global
    L'AMB ha intervingut per primera vegada davant la seu de Nacions Unides. El juliol de 2018 el vicepresident Alfred Bosch va intervenir a la seu de Nacions Unides durant el High Level Political Forum per presentar el paper de l'AMB i el seu compromís amb el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a escala metropolitana.

    L'objectiu principal és crear ciutats més intel·ligents i facilitar entorns que permetin el treball amb les empreses, a més de fer valer el paper de la ciutadania en aquest procés. En aquesta línia, cal subratllar la importància de la cooperació publicoprivada en un entorn de confiança.

    L'AMB està alineada amb els ODS a partir de les diferents polítiques i serveis que desenvolupa a escala metropolitana, per exemple, les mesures que l'administració metropolitana ha posat en marxa per garantir la qualitat de l'aire al territori, que impliquen accions com l'establiment de zones de baixes emissions en episodis de contaminació, a més de la promoció de la mobilitat sostenible.

    D'altra banda i pel que fa a l'àmbit territorial, l'AMB desenvolupa projectes que encaixen amb els ODS 15 i 17, com ara la redacció del Pla director urbanístic (PDU), els projectes d'ordenació i millora dels rius Llobregat i Besòs i l'estratègia d'actuació al litoral. En medi ambient, l'AMB és una administració de referència (en relació amb l'objectiu ODS 12) tant pel que fa a la gestió dels residus i del cicle integral de l'aigua, com del foment de les energies renovables. Finalment, en matèria de cooperació internacional, l'AMB elabora els seus projectes amb els 17 objectius ODS, entre els quals l'aposta per la regió mediterrània, amb treballs a la xarxa MedCities (desenvolupament urbà sostenible), o amb l'atenció als refugiats (amb programes com "Tenim Drets, Teixim Llibertats").

    La presència de l'AMB a la seu de Nova York de Nacions Unides és un pas endavant en l'estratègia de la institució per donar resposta a la Nova Agenda Urbana.

    Més informació:

    High Level Political Forum
    ODS
    Àrea d'Internacional
  • El congrés internacional de l'AMB sobre la Nova Agenda Urbana

    L'establiment d'unes noves directrius, així com d'una nova estructura acompanyada d'un full de ruta, ha facilitat la coordinació amb altres administracions públiques d'àmbit local i internacional. I l'activitat internacional s'ha vist influïda per l'aprovació d'una nova agenda urbana a la conferència de les Nacions Unides de Quito l'any 2016, Hàbitat III.

    Hàbitat III, conjuntament amb l'Agenda 2030, els 17 objectius de desenvolupament sostenible i els Acords mediambientals de París (2015) configuren una nova agenda global que ha determinat i determinarà en el futur les polítiques d'àmbit metropolità.

    És en aquest sentit que durant el congrés Post-Hàbitat III, reptes futurs de les metròpolis: una contribució a la Nova Agenda Urbana l'any 2018, conjuntament amb ajuntaments metropolitans que hi van participar, es va establir el posicionament internacional de l'AMB, reflectit en el document Reconeixement institucional de les àrees metropolitanes, amb la finalitat d'alinear l'estratègia internacional de l'AMB amb els objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides.

    El congrés va comptar amb experts internacionals de primer nivell, com l'expresident de Colòmbia Ernesto Samper, Gary Gadner, Caroline Moser, Salvador Rueda, representants de grans metròpolis com Nova York, Jakarta, Seül, Oslo, Santiago de Xile, Antalya, Bamako i Nouakchott, i el suport d'ONU-Hàbitat i de diferents xarxes internacionals com Metropolis, MedCities o CGLU.

    Cal destacar també la presència de l'AMB amb un estand conjunt amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona a les trobades sobre l'Agenda Urbana organitzades a Quito (octubre de 2016) i a Kuala Lumpur (febrer de 2018), que han servit per donar a conèixer al món el paper de l'AMB i per fer contactes i obrir noves línies de treball, com ara una relació estreta amb el programa metropolità d'ONU-Hàbitat, reforçar la col·laboració amb el govern metropolità de Seül en l'àmbit de l'espai públic o identificar nous socis per als projectes de cooperació internacional de l'AMB.

    Pel que fa a la nova agenda global, s'ha treballat per identificar polítiques dels serveis de l'AMB que estan alineades amb els 17 ODS a partir de l'Informe d'avaluació de l'alineament de la planificació estratègica de l'AMB i els plans de treball amb l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i els objectius de desenvolupament sostenible.

    En aquesta línia de promoció i incorporació dels ODS com una de les raons que donen sentit global a les polítiques metropolitanes, hem participat a la International Conference on Sustainable Development Goals: Actors and Implementation, organitzada i impulsada per la Global University Network for Innovation (setembre del 2017).

    Més informació:

    Hàbitat III
    Agenda 2030
    17 objectius de desenvolupament sostenible
    Acords mediambientals de París 2015
    International Conference on Sustainable Development Goals: Actors and Implementation
    Global University Network for Innovation
    Congrés Post-Hàbitat III, reptes futurs de les metròpolis: una contribució a la Nova Agenda Urbana
    Reconeixement institucional de les àrees metropolitanes
    ODS

    Àrea Internacional 
  • Finançament europeu per a projectes metropolitans
    Una de les maneres d'obtenir reconeixement internacional i desenvolupar nous projectes metropolitans és mitjançant el finançament europeu. Per a aquest mandat, l'AMB i la Generalitat de Catalunya van negociar i signar el Conveni per al desenvolupament d'actuacions dels eixos prioritaris 2, 4 i 6 en el marc del programa operatiu d'inversió en creixement i ocupació FEDER a Catalunya per al període 2014-2020, amb un total d'inversió de 72,6 milions d'euros, 30 milions dels quals provenen del fons FEDER.

    L'AMB té la responsabilitat de gestionar aquest conveni, que permet finançar 10 projectes metropolitans:

    1. Plataforma metropolitana de Smart Cities
    2. Recuperació socioambiental dels espais fluvials metropolitans
    3. Millora de l'eficiència energètica i reducció de les emissions mitjançant el canvi de lluminària convencional per tecnologia LED a les rondes
    4. Zona de baixes emissions
    5. Xarxa metropolitana de punts de càrrega per a vehicles elèctrics
    6. Bicibox
    7. Instal·lacions de plaques fotovoltaiques en equipaments públics
    8. Bicivia
    9. Xarxa metropolitana de patrimoni cultural i industrial
    10. Xarxa metropolitana de parcs urbans amb valor patrimonial
    Aquest model de cooperació institucional ha estat presentat a Brussel·les davant de la comissària europea de Política Regional i en altres fòrums amb representació de les institucions comunitàries i de metròpolis europees.





    D'altra banda, s'ha afavorit la interlocució i la presència de totes les àrees de l'AMB i també d'ajuntaments metropolitans en institucions, xarxes i organitzacions europees, així com l'obtenció de finançament europeu per a projectes metropolitans.

    En aquest mandat l'AMB ha estat participant en 29 projectes europeus i internacionals per un valor total de 3,72 milions d'euros (cooperació territorial europea, R+D+I, medi ambient i altres programes de la UE), dels quals s'han finançat 2,7 milions d'euros en el marc de programes europeus com Interreg, URBACT, Horitzó 2020 i  Life, entre d'altres. En la data de tancament de la memòria encara queden per resoldre diferents projectes. Cal destacar que totes les àrees de l'AMB han participat en projectes europeus i internacionals.




    Més informació:

    FEDER
    Projectes europeus i internacionals 
    Interreg
    URBACT
    Horitzó 2020
    Life

  • Impuls de les xarxes metropolitanes i potenciació de la projecció exterior de l'AMB
    Aquesta línia d'intervenció s'ha concretat, després d'un treball previ de mesos d'elaboració, en les conclusions del seminari Metropolitan Areas Internationalization Strategies (juny de 2016) amb el triple objectiu de: (1) conèixer i discutir estratègies i polítiques d'internacionalització, (2) difondre les esmentades estratègies i (3) contribuir al debat sobre el paper que, en l'àmbit internacional, han de tenir els governs locals i metropolitans.

    Aquest seminari va comptar amb experts de metròpolis com Nova York, Ciutat de Mèxic, Johannesburg, Mont-real, Montevideo, Medellín, Torí, Viena, Quito, Manchester i Lió. I també amb actors locals com l'Ajuntament del Prat, Viladecans, l'organització empresarial PIMEC, IBEI, Metropolis i MedCities, entre d'altres. Els debats d'aquest seminari van servir també per nodrir el document de posicionament Un lugar en la mesa global, que la xarxa Allas va presentar en el marc d'Hàbitat III al secretari general de les Nacions Unides, Ban-Ki Moon.

    En aquesta mateixa línia s'ha creat una taula d'experts formada per representants públics, privats, societat civil i especialistes, que s'ha reunit amb una periodicitat semestral per analitzar l'evolució de l'agenda internacional i les oportunitats que eventualment es poden generar.

    Més informació:

    Metropolitan Areas Internationalization Strategies
    Un lugar en la mesa global
    Allas 
    • Participació a les xarxes internacionals
      MedCities: durant aquest mandat s'ha consolidat la Xarxa de Ciutats del Mediterrani per acompanyar l'associació MedCities (57 ciutats i metròpolis de 15 països mediterranis) a través de la coordinació i la gestió de la secretaria general de MedCities.

      La xarxa s'ha dotat de les eines necessàries per dur a terme la seva funció amb una inversió superior a 1,1 milions d'euros, que han servit per atreure projectes d'1,5 milions d'euros més d'altres finançadors.

      L'AMB ha exercit la vicepresidència i la secretaria de l'associació. Durant aquest mandat, MedCities ha passat de 29 a 57 socis, ha donat suport al desenvolupament de 8 Estratègies de Ciutat, ha fet 24 assistències tècniques i ha implementat 12 projectes en polítiques urbanes i 3 projectes en l'àmbit de la integració dels refugiats sirians al Líban.

      També ha organitzat 27 formacions, que han anat dirigides a més de 1.000 persones, i ha creat el MedUrbanTools, que és una font de recursos documentals i metodològics sobre polítiques urbanes únic a la Mediterrània.

      Cal destacar la celebració del 25è aniversari de MedCities (octubre de 2016) o l'Assemblea General de 2018, que van comptar amb la presència d'una nodrida representació d'alcaldes i alcaldesses de la regió, el secretari general de la Unió per la Mediterrània i el president del Comitè de les Regions. MedCities col·labora amb altres xarxes dels socis institucionals i sectorials més rellevants de la Mediterrània.

      MedCities també ha participat en diferents iniciatives polítiques per demanar més fons per a la cooperació mediterrània i ha exercit un paper de lobby davant de la Unió Europea per demanar més atenció i l'aportació de més fons a la regió. Aquest lobby s'ha fet palès en el document de posicionament The Interreg for the future, elaborat conjuntament amb Cities for Cohesion, que s'ha presentat davant de la comissària europea de Política Regional (gener de 2018), i així mateix a la declaració conjunta Mediterranean Cooperation Alliance, signada a Barcelona per diferents xarxes territorials (febrer de 2019).


















      Metropolis: l'Àrea d'Internacional i de Cooperació gestiona la participació de l'AMB en l'Associació Mundial d'Àrees Metropolitanes i de Grans Ciutats (Metropolis), que actualment té 139 membres de diferents regions del món. L'AMB n'ocupa la copresidència i és l'encarregada dels temes d'espai públic. En aquest mandat s'ha potenciat l'organització i el paper que fa té l'AMB.
      Metropolis fomenta la generació de coneixement (vegeu l'Observatori Mundial Metropolità més endavant) i també l'intercanvi d'experiències i projectes. En aquest mandat, l'AMB ha gestionat 3 projectes:
      1. MetroAirports, sobre l'impacte que els aeroports tenen a les metròpolis, amb Atlanta, París i l'Associació Europea de Ciutats i Regions amb Aeroport
      2. MEGA, sobre les estratègies de transició energètica, amb Montevideo i Lió
      3. Climate Metropole, en l'àmbit de les estratègies de canvi climàtic, amb Berlín i Lió
      Metropolis i l'AMB també han creat la comunitat de city managers de les àrees metropolitanes, que han fet diferents trobades a Quito, Mont-real i Barcelona durant l'Smart City Congress 2018. En aquestes trobades hi participen alts directius de l'AMB, Barcelona, Mont-real, Quito, San Salvador, Dakar, Seül i Medellín, entre altres ciutats.

      Metropolis també ha tingut una participació activa en els debats i esdeveniments globals sobre desenvolupament urbà sostenible organitzats per les Nacions Unides: la Global Taskforce i Ciutats i Governs Locals Units, així com altres xarxes i centres de referència a escala local i global. La inversió durant el període 2015-2019 ha estat de 854.252 €.


      European Metropolitan Authorities (EMA). L'any 2015 l'AMB va iniciar un treball de lobby amb altres metròpolis europees amb la finalitat, d'una banda, de fer arribar a les institucions europees les prioritats de les àrees metropolitanes i, de l'altra, de treballar en projectes d'interès comú. Aquesta xarxa, que l'any 2015 va reunir presidents i representants electes de 15 metròpolis, s'ha increment fins a unes 40 metròpolis europees i ha organitzat noves trobades a Torí (2016), Varsòvia (2017), Roma (2018) i Lió (2019), en les quals es debaten temàtiques d'interès com la governança metropolitana, el finançament de les metròpolis o les polítiques de transport i mobilitat sostenible, la competitivitat o la cohesió social.

      Cal destacar que el vicepresident d'Internacional i de Cooperació i els socis de l'EMA es van reunir a Brussel·les amb la comissària europea de Política Regional, Corina Cretu, el president del Comitè de les Regions i representants del Parlament Europeu per donar a conèixer l'EMA i reclamar més fons per a les àrees metropolitanes en el pressupost europeu.

      L'EMA també ha servit per generar visites d'estudi, intercanvis d'experiències i per treballar en projectes europeus conjunts com ara SMART-MR, Meaning o Sub-Urban.

      Ciutats i Governs Locals Units: l'AMB ha entrat a formar part per primera vegada del Consell Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). Com a membre de CGLU ha participat en les seves reunions i també en projectes com la preparació del capítol metropolità de l'Informe global sobre democràcia local i descentralització (GOLD).


                                           Ciutats participants a l'EMA 2018


      CIDEU: el Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU) és una associació de ciutats iberoamericanes integrada per 154 membres i amb seu a Barcelona en la qual l'AMB ha participat a través del finançament de tallers de formació en l'àmbit metropolità. La inversió durant el període ha estat de 22.000 €.

      Més informació:

      MedCities:
      MedUrbanTools
      Metropolis
      European Metropolitan Authorities
      Ciutats i Governs Locals Units
      CIDEU
    • Promoció del coneixement i la formació sobre les metròpolis a escala internacional
      L'AMB, com a patró de l'IBEI i del CIDOB, institucions centrades en la recerca i la formació, ha establert línies de treball sobre qüestions locals i urbanes mitjançant la signatura de convenis amb una inversió total per al període de 80.000 € i 888.000 €, respectivament.

      S'han iniciat línies de treball relacionades amb els àmbits de gestió de l'AMB mitjançant publicacions, recerques, formacions o capacitacions per a personal de l'AMB, ajuntaments i altres actors del territori.

      Més informació:

      IBEI
      CIDOB
    • L'Observatori Metropolità
      S'ha creat l'Observatori Mundial d'Àrees Metropolitanes amb l'impuls de Metropolis i finançat per l'AMB, per promoure un espai de reflexió, pensament i proposta sobre els reptes futurs de les polítiques metropolitanes, que s'ha materialitzat en un acord amb la London School of Economics (LSE), en el qual s'han treballat 38 indicadors de 51 membres i una col·lecció d'articles tècnics amb les següents temàtiques:


      Observatori Mundial d'Àrees Metropolitanes

      Articles tècnics
    • Atenció de delegacions internacionals
      L'AMB acull regularment delegacions internacionals que volen conèixer la institució, el seu funcionament i les polítiques que es gestionen. Aquestes delegacions venen d'arreu del món i combinen el coneixement de diferents serveis amb les visites sobre el terreny. Durant aquest mandat s'han rebut un total de 57 delegacions de diferents regions del món:

  • Promoció d'una política solidària i de progrés en projectes de cooperació
    El PAM aprovat per al mandat 2015-2019 plantejava dos grans reptes per assolir els objectius de l'equip de govern per al període 2015-2019:

    1. Promoure una política pública de cooperació de qualitat i capaç d'integrar el conjunt de l'acció en cooperació internacional de l'AMB.
    2. Assolir el 0,7% de despesa en cooperació del total d'ingressos propis de l'AMB, que suposen, aproximadament, 2 milions d'euros.
    Gràfic % respecte a ingressos propis

    En aquest mandat s'ha definit una nova política de cooperació centrada en les persones i la garantia de drets, les competències de l'AMB i les àrees geogràfiques d'interès, amb una dotació pressupostària de 6,2 milions d'euros per al total del període. S'ha renovat la principal eina de concertació social en l'àmbit de la cooperació internacional: el Pla director de cooperació 2017-2019. 
    • El Pla director de cooperació
      El Pla director s'ha elaborat amb la participació dels ajuntaments, les organitzacions públiques i privades del territori i les organitzacions sòcies locals allà on es treballa, i s'ha alineat l'estratègia de cooperació de l'AMB amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030, la Nova Agenda Urbana i altres convencions internacionals com l'Acord de París sobre el canvi climàtic o la CEDAW.

      L'impuls de la participació, la coordinació i la concertació en matèria de cooperació s'ha implementat a tres nivells:

      1. En l'àmbit extern, amb agents del territori i amb l'expertesa en els àmbits de l'AMB. S'ha treballat de manera coordinada amb institucions públiques com ara l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió de Coordinació d'Ens Locals, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, amb les quals també s'ha avançat en el debat sobre polítiques públiques de cooperació. S'han fet diversos convenis amb el Fons Català per al Desenvolupament, a la junta executiva del qual participa l'AMB. Així mateix, s'ha treballat amb diverses ONG (40 organitzacions), universitats i centres de recerca (UB, UPC, IBEI i AUB), centres formatius (La Massana, instituts i escoles del territori) i algunes empreses del territori que han exposat la seva experiència i formes de treball.   
      2. Amb els ajuntaments metropolitans. S'ha donat suport als ajuntaments metropolitans a través de cooperació coordinada i un programa metropolità d'educació per a la ciutadania global.

        La cooperació coordinada entre els ajuntaments i l'AMB esdevé clau en la millora de la cooperació descentralitzada. Així mateix, enforteix i possibilita que els ajuntaments, amb el compromís vers la cooperació internacional, puguin desenvolupar accions de qualitat als territoris.
      3. En l'àmbit intern de l'AMB. Amb la participació i la implicació de noves àrees de l'AMB en la definició i la implementació dels projectes des de la perspectiva de la cooperació tècnica. Durant aquest mandat s'han implicat en la cooperació internacional, a nivells diversos, les àrees de Medi Ambient, de Mobilitat i Transport, Espai Públic, Urbanisme i Serveis Generals.


      Bianualment, s'han obert dues línies de convocatòries: per a projectes de cooperació internacional i d'educació per a la ciutadania global (ECG); una per a les ONG i una altra destinada als ajuntaments metropolitans.

      Subvencions Ajuntaments
      Recursos subvencionats per a Cooperació 164.625,23
      Recursos subvencionats per a Educació per la Ciutadania Global 35.390,00
      Subvencions ONG
      Recursos subvencionats per  a Cooperació 494.848,40
      Recursos subvencionats per  a Educació per la Ciutadania Global 305.136,37
      Total 1.000.000,00

      Gràfic Destinació de les subvencions

      El 2015, l'AMB va assumir un fort compromís amb el refugi a la Mediterrània, que s'ha traduït en la implementació d'una política específica de cooperació per al refugi. D'una banda s'ha donat suport als països de la Mediterrània oriental que estan acollint (Grècia, Turquia, el Líban i Jordània) a través de la implementació de projectes centrats en els drets de les persones refugiades i la sostenibilitat ambiental (aigua i residus). I, d'altra banda, s'ha treballat a Síria, el principal focus de desplaçament forçat a causa del conflicte bèl·lic iniciat el 2011. El 51% dels recursos per a projectes de cooperació s'han destinat a aquests territoris.

      Gràfic Recursos econòmics per país 2015-2018





      L'experiència dels més de 30 anys de vida de l'antiga Mancomunitat de Municipis fins avui dia, amb la constitució de l'AMB l'any 2012, ha posicionat l'organització com un referent en governança metropolitana. Per aquest motiu la cooperació directa l'ha incorporat com un eix sectorial de treball. 

      S'han fet accions i convenis de governança metropolitana, amb l'objectiu de donar suport a processos de constitució i consolidació d'àrees metropolitanes, especialment a l'àrea metropolitana de Maputo (Moçambic),  i a l'àrea metropolitana de San Salvador (El Salvador). Amb aquestes dues àrees metropolitanes s'han dut a terme accions en l'àmbit de la mobilitat i els espais públics segurs, equitatius i sostenibles.  

      Igualment s'han dut a terme projectes vinculats amb la cooperació tècnica i l'intercanvi d'experiències en gestió de riscos a Portoviejo (Equador) i amb la gestió de l'aigua a l'Àfrica occidental i a Quito (Equador) i Bogotà (Colòmbia) amb Metròpolis. També s'han atès sol·licituds de delegacions i seminaris a l'àrea metropolitana de Medellín, diverses ciutats de Tànger o Saint Louis (Senegal), entre d'altres.

      Recursos públics per àmbit de treball


      L'extensió de la cooperació directa cap al territori de la Mediterrània i Àfrica ha suposat identificar i teixir relacions amb diverses entitats d'aquest territoris, com per exemple el Conselho de Maputo i l'Agencia Metropolitana dos Transportes de Maputo (AMT). Així mateix s'han enfortit les relacions amb COAMSS-OPAMSS, de l'Àrea metropolitana de San Salvador, a Mesoamèrica, amb la qual s'han dut a terme accions estratègiques a nivell de governança metropolitana.

      Primer programa metropolità d'educació per a la ciutadania global (ECG)

      Amb la voluntat de promoure la consciència crítica i el compromís amb la ciutadania envers les desigualtats i els conflictes globals, s'ha donat suport a iniciatives d'ONG i ajuntaments metropolitans i també s'ha implementat el primer programa metropolità d'educació per a la ciutadania global (ECG).

      L'AMB ha desplegat el programa propi "Tenim drets, teixim llibertats: els drets humans des del món local", d'educació per a la ciutadania global, amb el propòsit de promoure els coneixements i la defensa dels drets humans des del món local

      Al programa s'hi han vinculat 11 municipis de l'AMB i diverses organitzacions i col·lectius dels municipis (escoles, instituts, grups i associacions de joventut, de gent gran i de dones, així com entitats culturals i esportives) amb els quals s'ha treballat en el desenvolupament d'accions des de la pedagogia crítica i artística al territori. En aquest mandat el treball s'ha centrat en el dret de les persones refugiades a la Mediterrània.



      S'ha donat suport al programa Ciutats Defensores, en el qual participen diversos municipis metropolitans, que han convidat defensors i defensores per difondre les seves reivindicacions i experiències en la defensa dels drets humans. En aquest programa l'AMB ha organitzat diverses activitats en coordinació amb l'IBEI per tal d'arribar a l'alumnat universitari.

      Alhora, s'ha fet un esforç per avançar en la incorporació dels principis transversals: enfocament de drets, governança i governabilitat democràtica, apoderament i equitat entre homes i dones, diversitat, cultura de no violència i pau i sostenibilitat ambiental, en totes les estratègies i accions dutes a terme. Així mateix, s'ha reflexionat i s'ha enfortit el treball amb les sòcies locals i els equips dels municipis i de l'AMB a través de formacions, materials de reflexió i el treball conjunt.

      Més informació:

      Agenda 2030
      La Nova Agenda Urbana i altres convencions internacionals
      Acord de París sobre el canvi climàtic
      CEDAW
      Tenim Drets, Teixim Llibertats: els drets humans des del món local

      Pla director cooperació internacional 2017-2019
    • Eficiència en la gestió i seguiment continuat
      S'han desenvolupat eines de planificació, seguiment i avaluació participativa i continuada (estudi d'identificació, avaluació del Pla director, planificació participativa del programa Tenim Drets, Teixim Llibertats o sistematització anual del Pla director, entre d'altres) per tal de facilitar la sistematització dels processos i els resultats, l'anàlisi, l'elaboració d'estratègies, la planificació, l'aprenentatge i l'avaluació. 

      El nou enfocament donat a la cooperació directa, la cooperació coordinada i el programa d'educació per a la ciutadania global, junt amb la tasca de comunicació, ha permès posicionar l'AMB com una entitat de referència, amb perfil propi totalment adaptat a les seves competències en la cooperació internacional.
  • Comunicació
    Amb la finalitat de difondre els objectius i les accions dutes a terme per l'equip de l'Àrea d'Internacional i de Cooperació, s'ha dissenyat una estratègia de comunicació que ha comportat una reelaboració del web, l'edició del butlletí mensual i la incorporació a les xarxes socials Twitter i Facebook, també per sensibilitzar de la presència internacional del territori metropolità.

    A més, juntament amb el gabinet de premsa de l'AMB, s'ha mantingut una presència notable als mitjans de comunicació escrits i radiofònics per reforçar la informació i la sensibilització i, alhora, com una manera de retre comptes envers la ciutadania.


    Més informació:

    Butlletí mensual
    Twitter
    Facebook