Accessos directes:

Memòria 2011 | 2015 Memòria 2011 | 2015

Cercador global de la Memòria 2015

Parcs, platges i rius

Espais de qualitat per garantir la utilització ciutadana i la funcionalitat ambiental

$escapeTool.html($imatgeTextAlternatiu_)

L'AMB sempre ha tingut com a objectiu l'ordenació i millora dels espais públics metropolitans com a elements bàsics per a la vertebració territorial i la cohesió social de la metròpolis. Tant la creació de la xarxa de parcs metropolitans com l'ordenació de les platges i els rius metropolitans responen a aquest objectiu i han esdevingut una prioritat de gestió per a l'administració metropolitana.

En el període 2011-2015, la xarxa de parcs metropolitans ha passat a estar formada per 40 parcs urbans, situats en 27 municipis, i ja supera els dos milions de metres quadrats. L'AMB ha impulsat un model de gestió integral de la vegetació, les instal·lacions i el mobiliari que inclou l'acompliment de projectes i equipaments per adaptar-los a les noves necessitats socials. Destaca també la realització de tot un seguit d'activitats educatives, de promoció i de dinamització amb l'objectiu de posar en valor els actius socials, patrimonials i ambientals dels parcs.

L'AMB també és responsable del manteniment i de la dotació de mobiliari dels 32 km de platges situades entre els municipis de Castelldefels i Montgat. Del període 2011-2015, destaquen les actuacions de recuperació dels ecosistemes dunars, la redacció del Catàleg de mobiliari, amb un important nombre d'elements dissenyats per l'AMB, i el Pla d'ordenació del mobiliari, les infraestructures i les instal·lacions de les platges metropolitanes.

La recuperació dels espais fluvials implica la gestió d'espais complexos on conviuen infraestructures, serveis, espais naturals i activitats de lleure. L'AMB ha continuat fent actuacions de regeneració dels espais fluvials del Llobregat i el Besòs amb l'objectiu de garantir les seves funcions mediambientals i la seva apropiació per part de la ciutadania com a espais amb valor natural, patrimonial i lúdic.

Més informació
Parcs
Platges
Rius
Parc de la Mariona | Fotografia: Mari Luz Vidal


L'AMB gestiona la xarxa de parcs metropolitans, que actualment inclou 40 grans parcs urbans situats en 27 municipis i que ocupen unes 225 hectàrees.

La gestió integral dels parcs que desenvolupa l'AMB continua sent un referent de qualitat en la gestió de l'espai públic. Els resultats de les enquestes que es porten a terme cada dos anys confirmen la satisfacció dels usuaris dels parcs, que l'any 2013 van valorar-ne la qualitat percebuda amb un 7,4 sobre 10.

Aquests darrers anys, la gestió dels parcs també ha incidit en l'eficiència i la sostenibilitat:
  • Gestió telemàtica del reg al 60% dels parcs.
  • Reaprofitament de les restes vegetals.
  • Gestió dels residus a les plantes metropolitanes.
La gestió conjunta de la vegetació, les instal·lacions i el mobiliari dels parcs també ha implicat la realització de projectes de millora integrada dels parcs, com en els següents:
  • Jardins Botànics de Barcelona.
  • Parcs històrics de Torreblanca, Can Vidalet, i Can Solei i de Ca l'Arnús.
  • Grans parcs com el de la Muntanyeta i el del Pi Gros.
Destaca també el projecte de disseny, per part de l'equip de l'AMB, de la nova senyalètica que s'ha implantat a la totalitat de la xarxa de parcs.

En l'apartat de promoció dels valors de la xarxa de parcs, s'han engegat diferents projectes, com el de Jugatecambiental i els itineraris temàtics, i s'ha aprofundit en les propostes educatives amb l'elaboració de sis dossiers educatius. Aquestes activitats han registrat una participació superior als 15.000 assistents durant l'any 2014.

Més informació
Parcs metropolitans
  • Incorporació de nous parcs a la xarxa

    Parc del Turó del Sastre, a Montgat | Fotografia: Jordi Surroca


    La xarxa de parcs metropolitans va néixer al principi de la dècada de 1990 amb una superfície inicial de 70 ha i, des d'aleshores, ha crescut de manera constant amb noves incorporacions i amb l'ampliació de parcs ja existents.

    Durant aquests darrers quatre anys s'hi han incorporat 9 parcs, de manera que l'any 2015 la xarxa de parcs passa a estar formada per 40 parcs distribuïts en 27 municipis i compta amb una superfície total de 224,85 ha.

    Concretament, el 2015 s'han incorporat els parcs següents:
  • Activitats als parcs

    Activitat organitzada en un dels parcs metropolitans, en el marc del Programa d'educació per a la sostenibilitat de l'AMB


    Durant l'any 2014 han començat a instal·lar-se les Jugatecambientals, que tenen com a objectiu oferir un espai de joc i experimentació en família i esdevenir un punt d'informació sobre les activitats de dinamització que s'hi realitzen. El 2015 la xarxa de parcs comptarà amb més de 20 projectes de Jugatecambiental en funcionament.

    La Jugatecambiental ofereix a la ciutadania els serveis següents:
    • Espai de joc i experimentació.
    • Préstec de material de joc.
    • Informació de les activitats de promoció dels espais públics de l'AMB.
    • Tallers.
    • Itineraris guiats pel parc i l'entorn.
    Els cicles d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans s'organitzen des del 2011 amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals, els ajuntaments i altres entitats, amb una proposta diferent cada dissabte i diumenge. Aquestes activitats pretenen promoure la descoberta dels valors d'aquests espais metropolitans. La periodicitat d'aquest cicle és de dues edicions cada any: de primavera i d'hivern, i fins l'any 2014 ha comptat amb l'assistència de prop de 4.000 persones.

    A més d'aquestes activitats, els parcs han estat puntualment l'escenari d'algunes festes i activitats d'interès local a les quals l'AMB també dóna el seu suport, com ara:
    • La jornada Planta't als Botànics, que se celebra al Jardí Botànic de Barcelona i al Jardí Botànic Històric.
    • La Festa del Badiu, al parc de Can Solei i de Ca l'Arnús, al municipi de Badalona.
    • La Festa Esplai, al parc Nou del Prat de Llobregat.

    Els parcs i les platges són espais on les escoles i el públic en general poden aprendre i experimentar. Els objectius dels projectes educatius que s'hi desenvolupen són donar a conèixer aquests espais públics i els seus valors ambientals i patrimonials, i fomentar-ne així la conservació i l'ús responsable. Des del curs escolar 2013-2014, i en el marc del Programa d'educació per a la sostenibilitat de l'AMB, s'ofereixen als parcs i a les platges una quinzena d'activitats educatives adreçades a les escoles i al públic familiar i adult. Més de 4.400 alumnes i famílies han participat en alguna activitat educativa als parcs i platges durant el curs 2013-2014.

    L'AMB també ha promogut, conjuntament amb els ajuntaments, nous espais als parcs per a dinamitzar el seu ús com a recurs educatiu per a les escoles: els jardins de papallones, els hotels d'insectes, el jardí de la ciència o l'aula d'interpretació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús en són exemples. 

    Més informació
    Activitats als parcs
    Catàleg d'activitats educatives
  • Model de gestió
    L'AMB ha impulsat un model de gestió integral per als diferents elements que formen els parcs metropolitans:
    • Vegetació.
    • Mobiliari.
    • Àrees de jocs i elements esportius.
    • Paviments.
    • Instal·lacions d'aigua, llum i sanejament.
    • Elements construïts.
    Aquest model, que ha obtingut la certificació de qualitat UNE-EN-ISO 9001:2000, preveu el manteniment integral i la millora contínua dels parcs metropolitans tenint en compte les necessitats dels usuaris, l'adaptació a nous usos i l'aplicació de mesures mediambientalment sostenibles.

    Durant aquest mandat s'han dut a terme un gran nombre d'actuacions, entre les que destaquen:
    • Millora de l'arbrat.
    • Incorporació, reordenació o ampliació d'àrees de jocs infantils o d'elements esportius.
    • Millora en l'eficiència de les instal·lacions d'aigua i enllumenat.
    • Millores en l'accessibilitat als parcs.
    • Recuperació i reobertura d'espais tancats al visitant.
    En relació amb la satisfacció dels usuaris dels parcs metropolitans, l'AMB realitza bianualment enquestes en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de conèixer:
    • La satisfacció dels usuaris.
    • Els hàbits d'ús dels parcs.
    • El grup de visita i les característiques sociològiques dels usuaris.
    • El model de parc.
    Els informes amb les dades obtingudes permeten veure l'evolució dels parcs i es presenten a tots els ajuntaments metropolitans per analitzar els resultats i prendre decisions sobre les actuacions de futur.

    En el darrer estudi, portat a terme durant el mes de juny del 2013, es van realitzar 4.031 enquestes presencials repartides en 33 parcs. Alguns dels resultats obtinguts són:
    • L'Índex de Satisfacció és de 102%; és a dir, la valoració del parc després de la visita és superior a l'existent prèviament.
    • Els punts forts dels parcs es mantenen a l'entorn d'elements com la tranquil·litat i la proximitat.
    • Els aspectes amb resultats més baixos són la seguretat, els lavabos i els serveis.
    • Els usuaris del conjunt de parcs s'estan en aquests espais 1 h i 45 min de mitjana.
    • El 37,7% dels usuaris hi van diàriament.
    • El 29,5% dels usuaris realitzen una visita setmanal.
    • La visita ocasional, amb un 13,5%, és la freqüència que més augmenta.
    • Els motius principals de la visita són passejar o descansar, portar els nens a jugar, portar el gos a passejar o fer esport.
    Més informació
    Gestió de qualitat als parcs
    Model de gestió
  • Sostenibilitat
    L'AMB ha establert mesures de millora de la sostenibilitat i l'eficiència que han permès l'obtenció de la certificació de medi ambient UNE-EN-ISO 14001:2004.

    En el cas de la vegetació dels parcs, s'han introduït espècies arbustives i herbàcies pròpies del nostre clima, com són els prats naturals o les gespes càlides i els arbustos mediterranis, que porten associats un baix consum hídric o baix manteniment i alhora aporten valor ornamental i paisatgístic.

    Associades a la realització de tasques de manteniment, també s'han dut a terme mesures que comporten la reducció de la generació de residu verd, com són la trituració de restes al parc o el compostatge en planta, i la reducció de tractaments químics aeris, que s'han substituït per tractaments biològics o per endoteràpia.

    En el cas de la gestió de l'aigua, s'ha potenciat l'ús d'aigua del subsòl, s'han millorat les instal·lacions optant per sistemes de reg el màxim d'eficients i s'han incorporat sistemes de gestió telemàtica que permeten un control molt més acurat del consum d'aigua. També s'ha previst la naturalització i recirculació d'algunes basses i llacs mitjançant la introducció de plantes aquàtiques que no només han ajudat a eliminar tractaments químics o a reduir el nombre de buidats sinó que també han permès la proliferació d'una fauna associada a l'aigua com són els amfibis, les aus o les libèl·lules.

    L'enllumenat també ha estat objecte de mesures d'estalvi energètic i de reducció de la contaminació lumínica amb la instal·lació de lluminàries led de baix consum i la substitució de làmpades de mercuri per làmpades de sodi, entre altres millores.

    Més informació
    Sostenibilitat als parcs metropolitans
  • Parc de Collserola

    Parc de Collserola


    La serra de Collserola és un dels grans espais naturals de l'entorn metropolità i forma part essencial de la seva infraestructura verda, ja que és el gran pulmó verd d'un territori amb més de 3,2 milions d'habitants. La gestió d'aquest espai es realitza a través del Consorci del Parc de Collserola, ens en el qual participen la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'AMB i els municipis implicats.

    Durant aquest mandat, el Consorci ha continuat impulsant les funcions de preservació i manteniment dels espais, d'educació ambiental i d'ordenació dels usos del parc. Com a principal novetat s'han de destacar els treballs per reforçar el grau de protecció del Parc amb la redacció d'un nou Pla Especial de protecció. L'actual Pla va ser un instrument molt avançat en el moment de la seva redacció i ha demostrat la seva utilitat, tot i que la creació el 2010 del Parc Natural de Collserola per part de la Generalitat de Catalunya en recomanava l'actualització. En aquest sentit, i com a fruit dels treballs realitzats per les administracions implicades, l'AMB ha aprovat inicialment el document d'avanç del nou Pla especial de protecció del medi natural de la Serra de Collserola. El Pla serà una nova eina més avançada amb l'objectiu d'ordenar i preservar els elements ecològics i patrimonials, a través d'una nova ordenació dels usos i activitats que es desenvolupen en aquest espai natural.
  • Principals actuacions 2011-2015

    MUNICIPI NOM DE L'ACTUACIÓ FINANÇAMENT
    Begues Estudi d'un nou parc metropolità al Mirador AT
    Castellbisbal Estudi del parc metropolità de l'Ermita de Sant Vicenç i del Castell AT
    Cervelló Projecte de reposició del Parc de la Timba Ajuntament
    Parc de Can Castany (fase 2) PACT
    La Palma de Cervelló Nou parc metropolità de l'ermita de Sant Joan PACT
    L'Hospitalet de Llobregat Projecte de millores al Parc de les Planes AMB
    Montgat Projecte del parc de les Feixes de Can Casanovas AT
    Millores als parcs del Tramvia i Turó del Sastre AMB
    Pallejà Millores al parc de la Molinada AMB
    Ripollet Reforma integral del parc Primer de maig CAME
    Millores al parc dels Pinetons CAME
    Sant Adrià de Besòs Projecte de consolidació de Can Rigal Ajuntament
    Sant Andreu de la Barca Millores al parc de la Solana CAME
    Sant Boi de Llobregat Millores i reparacions al parc de la Muntanyeta (fases 1 i 2) PACT
    Sant Cugat del Vallès Projecte de parc metropolità al Bosc de Vullpelleres AT
    Sant Joan Despí Millores al parc Fonsanta PACT
    Sant Vicenç dels Horts Camí de la Carena del parc del Pi Gros Ajuntament
    Parc a l'illa Mampel PACT
    Santa Coloma de Cervelló Ampliació i millores del parc de Can Lluc PACT
    Santa Coloma de Gramenet Restitució a Can Zam de les obres de la línia 9 AT
    Millores al parc de Can Zam (fase 1) PACT

    CAME: Catàleg d'actuacions metropolitanes.
    PACT: Programa d'actuacions de cohesió territorial.
    AT: Pla d'assistències tècniques de l'AMB.

    Més informació
    Veure els projectes, obres i actuacions de l'AMB
    Principals actuacions d'espai públic i equipaments 2011-2015
Les 40 platges repartides pels 8 municipis costaners sumen 30 km i són un espai públic de primer ordre que l'any 2014 va rebre uns 8,5 milions de visitants. La gestió integral de les platges, basada en models de qualitat certificada, és un exemple de gestió de l'espai públic. Les enquestes confirmen l'alt grau de satisfacció dels usuaris, que l'any 2014 van valorar-ne la qualitat percebuda amb un 7,2 sobre 10.


Platges metropolitanes



En la línia de millora i ordenació del litoral, l'AMB ha redactat i aprovat el Pla d'ordenació del mobiliari, les infraestructures i les instal·lacions de les platges metropolitanes així com el Catàleg de mobiliari de les platges. Darrerament s'han dissenyat els nous mòduls de lavabos públics químics i la guingueta de bar, el pal de megafonia amb wifi públic, la cistella esportiva de korfbal i els contenidors semisoterrats de gran capacitat.

La millora de les infraestructures s'acompanya d'una completa agenda d'activitats mitjançant l'elaboració de dossiers educatius i d'activitats adreçades a tot tipus de públics. Durant aquest període també s'han impulsat serveis 2.0, amb la creació de l'aplicació per a mòbils Infoplatges.

Pel que fa a la dimensió mediambiental, l'AMB impulsa des del 2014 el projecte Dunes híbrides, en el marc del projecte europeu OPERAs, per a la promoció i millora dels ecosistemes dunars. També cal destacar la gestió eficient dels residus recollits i el control del consum d'aigua.

Platja de Viladecans | Fotografia: Jordi Surroca


Més informació
Platges
  • Activitats
    Els cicles d'activitats a les platges i parcs metropolitans s'organitzen des del 2011 amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals, els ajuntaments i altres entitats, amb una proposta diferent cada dissabte i diumenge. Aquestes activitats pretenen promoure la descoberta dels valors d'aquests espais metropolitans.

    La periodicitat d'aquest cicle és de dues edicions cada any: de primavera i d'hivern, i fins l'any 2014 ha comptat amb l'assistència de prop de 4.000 persones. 

    Les platges també són espais on les escoles i el públic en general poden aprendre i experimentar. L'objectiu de les activitats i projectes educatius que s'hi desenvolupen són donar a conèixer aquests espais públics i els seus valors ambientals i patrimonials, i fomentar-ne així la conservació i l'ús responsable.

    Des del curs escolar 2013-2014, i en el marc del Programa d'educació per a la sostenibilitat de l'AMB, s'ofereixen als parcs i a les platges una quinzena d'activitats educatives adreçades a les escoles i al públic familiar i adult. Més de 4.400 alumnes i famílies han participat en alguna activitat educativa durant el curs 2013-2014.

    Més informació
    Activitats a les platges
    Catàleg d'activitats educatives
  • Model de gestió
    Mobiliari i instal·lacions de les platges metropolitanes | Fotografia: Jordi Surroca


    El litoral de l'àrea metropolitana de Barcelona uneix 8 municipis i té una extensió de 42 km, dels quals 30 km són de platges. L'AMB porta a terme la gestió integral de les platges tenint cura de tots els elements que s'hi troben: sorra, mobiliari, àrees de jocs i elements esportius, instal·lacions d'aigua i sanejament, i mòduls de temporada com ara lavabos, primers auxilis, policia i bars. Aquesta gestió integral no només contempla l'execució de les tasques bàsiques de manteniment sinó també la millora contínua de les platges metropolitanes, tenint en compte les necessitats dels usuaris i l'adaptació a nous usos, així com la millora de la funcionalitat mediambiental que exerceixen aquests espais naturals.

    El model metropolità de gestió de platges, que ha estat reconegut amb el certificat UNE-EN-ISO 9001:2000, incorpora mesures d'avaluació contínua per detectar noves demandes i necessitats de millora, amb l'objectiu de permetre que tothom gaudeixi d'espais funcionals i de qualitat.

    En vista del nombre i varietat d'instal·lacions existents a les platges, l'AMB va iniciar els treballs d'harmonització amb l'objectiu de millorar-ne l'eficàcia i facilitar-ne la identificació al llarg de tot el litoral metropolità. Aquests treballs van portar a l'aprovació, l'any 2012, del Pla d'ordenació d'instal·lacions, mobiliari i serveis a les platges metropolitanes, que defineix i ordena els elements relatius a:
    • Seguretat: abalisament de la zona de bany, espigons i de l'entrada i sortida d'embarcacions; observació i vigilància des de llocs de guaita i atenció mèdica immediata en mòduls específics.
    • Salubritat: papereres i contenidors semisoterrats disposats al llarg de la costa; instal·lació de lavabos públics, dutxes i rentapeus.
    • Accessibilitat: millora dels accessos a les platges i eliminació de barreres físiques; abalisament de les zones d'alt valor mediambiental i millora de la senyalització.
    • Activitat d'oci i esportiva: definició d'un nou catàleg de mobiliari i ordenació d'aquestes activitats per facilitar la pràctica de les noves activitats esportives.
    • Venda i restauració: dotació de les platges amb aquests serveis, mitjançant la seva ordenació i optimitzant l'ocupació de l'espai.
    Amb l'objectiu d'avançar en la implementació del Pla, l'administració metropolitana va elaborar l'any 2012 el Catàleg de mobiliari de les platges amb la voluntat de disposar dels models que donin la millor resposta a les necessitats dels usuaris, als requeriments dels projectistes, a la multifuncionalitat i a la simplificació de les tasques de manteniment.

    L'Àrea Metropolitana de Barcelona amb la col·laboració del Departament d'Estudis d'Opinió de l'Ajuntament de Barcelona realitza bianualment estudis d'ocupació de les platges metropolitanes, excepte per al municipi de Barcelona. L'estudi del 2014 va destinar 40 jornades d'observació presencial, des de mitjan maig fins a mitjan setembre, en unes 15 platges de set municipis del litoral metropolità. Les dades recollides permeten fer una estimació de l'afluència a les platges durant la temporada d'estiu: sense comptar les de la ciutat de Barcelona, les platges metropolitanes han acollit 4,75 milions de visitants –que s'eleven a 8,5 milions si s'inclou Barcelona–. Els resultats obtinguts es presenten a tots els ajuntaments implicats amb l'objectiu d'analitzar-los i prendre decisions sobre les actuacions per realitzar en el futur.

    Més informació
    Gestió de qualitat a les platges
    Serveis i instal·lacions a les platges metropolitanes
  • Sostenibilitat
    L'AMB ha establert mesures de millora de la sostenibilitat i l'eficiència en la gestió de les platges metropolitanes, que han estat reconegudes amb l'obtenció de la certificació de medi ambient UNE-EN-ISO 14001:2004.

    Entre d'altres, destaquen les actuacions següents:
    • Implantació de reductors de cabal a les dutxes.
    • Realització d'un estudi del consum d'aigua de les dutxes.
    • Implantació del triatge en destí i valorització dels residus recollits a les papereres i contenidors semisoterrats de les platges.
    • Realització d'analítiques periòdiques de la sorra per a la detecció i desinfecció de microorganismes patògens.
    • Utilització de fustes amb la certificació FSC, o equivalent, per a elements de mobiliari.
    • Elaboració d'un protocol, entre les diferents administracions implicades, per a la gestió dels sistemes dunars litorals i de la vegetació i fauna associades.
    • Organització de visites guiades als sistemes dunars litorals, com a element d'educació ambiental i de formació en els valors patrimonials.
  • Dunes i dunes híbrides
    L'AMB s'ha integrat en el projecte europeu OPERAs, que permetrà recuperar i millorar els paisatges dunars a les platges de Sant Adrià de Besòs, el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

    L'objectiu d'aquest projecte és recuperar els ecosistemes dunars de les platges metropolitanes. Les dunes són l'hàbitat de diverses espècies animals i vegetals autòctones. Des de fa anys, però, degut a l'acció humana i a la presència d'espècies invasores, les dunes han anat desapareixent.

    Aquest projecte contempla diverses accions:
    • Eliminació de la vegetació invasora que perjudica l'ecosistema, de manera que s'afavoreix així el creixement de les espècies autòctones.
    • Creació de dunes noves, per afavorir el retorn de la flora i la fauna. Actualment, s'està procedint a traslladar la sorra aportada pels temporals de vent per crear noves dunes que milloren l'ecosistema dunar i minimitzen els treballs de maquinària pesant, així com també els costos econòmics.
    Fins ara s'ha actuat sobre 17 zones diferents, de manera que s'ha intervingut sobre més de 1.500 m lineals de platja i s'ha afectat una superfície d'uns 15.000 m².

    L'experiència acumulada pels serveis tècnics de l'AMB en les actuacions de millora dels sistemes dunars ha significat una millora en la gestió dels treballs.
  • Aplicació infoplatges
    L'any 2014 l'AMB ha presentat Infoplatges, una aplicació mòbil tant per a iOS com per a Android amb la qual es pot conèixer l'estat de les platges metropolitanes. També permet que els usuaris puguin avisar en temps real als tècnics de l'AMB sobre incidències en una platja (per exemple, una dutxa que perd aigua), acompanyant-les d'una foto, de manera que el problema es pugui solucionar ràpidament. També se'n pot fer el seguiment i proposar millores.

    Aquesta aplicació ofereix la informació següent:
    • Dades sobre el municipi en què es troba la platja.
    • Geolocalització.
    • Dades del temps: temperatura, velocitat del vent i estat de la mar.
    • Serveis i instal·lacions a les platges de cada municipi.
    • Accessos, aparcaments i transports públics.
    • Activitats recomanades.
    • Fotografies.
    Més informació
    Infoplatges
L'AMB està treballant en la consolidació de les infraestructures verdes metropolitanes, és a dir, la xarxa connectada d'espais que aporten qualitat ambiental als teixits urbans. Aquesta xarxa inclou tots els elements ambientals del conjunt, des dels carrers i places arbrats o els elements d'agricultura urbana fins als parcs metropolitans i grans espais protegits. En aquest context, la xarxa de rieres i rius metropolitans juga un paper essencial. L'AMB desenvolupa accions per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans mitjançant projectes integrals que combinen la millora de la xarxa hidrològica i la recuperació ambiental i social a través de la reintegració d'aquests espais en la geografia de les ciutats metropolitanes.


Peu provisional
Recuperació del riu Llobregat | Fotografia: Jordi Surroca


Els projectes que s'han executat durant el present mandat ascendeixen a 3,6 milions d'euros, quantitat que eleva la inversió efectuada en aquests espais a 40 milions d'euros, finançats majoritàriament mitjançant subvencions i acords de col·laboració amb altres administracions públiques. Aquestes xifres mostren l'esforç realitzat per l'AMB per aconseguir l'entesa entre els diversos agents implicats així com la rellevància que la Unió Europea dóna a la transformació i regeneració dels espais fluvials. D'aquesta manera s'ha aconseguit que els rius que a finals de la dècada del 1970 es trobaven entre els més contaminats d'Europa hagin esdevingut espais de qualitat social i ambiental, amb una funció cohesionadora del territori metropolità.
  • Llobregat
    Parc del Riu Llobregat | Fotografia: Jordi Surroca


    El projecte de convertir, com va dir Manuel de Solà-Morales, el riu Llobregat en el passeig de Gràcia de la Barcelona metropolitana continua. L'AMB té delegada la gestió de l'espai fluvial del Llobregat des del 2006. Això ha possibilitat la coordinació de projectes integrals dedicats al manteniment i recuperació socioambiental d'aquests espais i a la millora de l'accessibilitat des dels nuclis urbans. D'aquesta manera el riu ha deixat de ser un espai periurbà marginal per convertir-se en un espai estructurador de la metròpolis, que rep 2,4 milions de visitants l'any.

    Durant el període 2011-2015, a més de l'activitat contínua de manteniment, s'han realitzat diverses actuacions, com la millora del camí del Sorral al Prat de Llobregat, la creació d'un gual que creua el riu entre els termes de Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí, la regeneració del front fluvial al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts i els accessos des del nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat.

    Aquestes actuacions es completen amb accions de difusió de coneixement de l'espai entre la ciutadania mitjançant l'edició de publicacions i materials didàctics, i també amb l'organització, en col·laboració amb els municipis, d'activitats d'educació i gaudi ambiental. També s'ha creat l'aplicació Parc Riu Llobregat, que informa els usuaris sobre punts d'interès mediambiental, lúdic i patrimonial de forma dinàmica i georeferenciada.


    Peu provisional
    Parc Riu Llobregat | Fotografia: Jordi Surroca

    Més informació
    Web del Parc del riu Llobregat
  • Besòs - Ripoll

    Actuacions de recuperació i millora de l'accessibilitat del riu Besòs
    En el present mandat, el Servei d'Espais Fluvials de l'AMB ha començat a operar a la conca dels rius Besòs i Ripoll, estenent així la seva actuació a un espai d'importància equivalent al Llobregat en el context metropolità pel que fa a la seva dimensió ambiental, social i territorial.

    Al riu Ripoll s'ha endegat un projecte metodològicament similar al realitzat al riu Llobregat; en aquesta fase, s'ha concretat en actuacions de millora de l'accessibilitat a l'espai fluvial de Barberà del Vallès, amb la creació de nous accessos a elements patrimonials d'interès i noves zones d'estada.

    L'altra gran actuació ha estat el projecte d'accessibilitat i obertura al gaudi públic de la llera del riu Besòs al municipi de Montcada i Reixac, combinant en un espai relativament reduït funcions socials i ambientals com ara la depuració d'aigües i les plantacions fluvials. Aquesta actuació ha suposat una important transformació del Parc metropolità del riu Besòs que, tot i estar ja ben consolidat, no contemplava l'accés a l'espai fluvial des d'aquest municipi.

    Actuacions de recuperació i millora de l'accessibilitat del riu Besòs
  • Principals actuacions 2011-2015
    MUNICIPI ACTUACIÓ
    Barberà del Vallès Projecte de millora de l'accessibilitat del riu Ripoll.
    Projecte de millora de l'accessibilitat del riu Ripoll, fase 2.
    Diversos Projecte de recuperacio socioambiental de la llera del riu Llobregat mitjançant la construcció d'un gual entre els termes de Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí.
    El Prat de Llobregat Projecte de recuperació socio-ambiental del Camí del Sorral, entre la carretera C-31 i el límit amb Sant Boi de Llobregat.
    Montcada i Reixac Projecte de recuperació socioambiental del riu Besòs.
    Molins de Rei Projecte executiu de senyalització del camí del riu Llobregat.
    Projecte de millora del camí del riu Llobregat de Molins de Rei, 1a fase, entre Molins de Rei i el Papiol i connexió de la riera de Vallvidrera
    Sant Andreu de la Barca Projecte de remodelació de la "Fuente del Hermano".
    Sant Boi de Llobregat Projecte d'execució dels Horts amb finalitats socials del Bori (En el marc del projecte europeu SIDIGMED).
    Sant Feliu de Llobregat Projecte d'arranjament del camí d'accés al riu Llobregat.
    Sant Joan Despí Treballs de recuperació del sotapont del viaducte d'ADIF mitjançant art gràfic .
    Sant Vicenç dels Horts Projecte d'arranjament dels camins rurals d'accés a la plana fluvial i recuperació mediambiental de l'espai fluvial del Llobregat (fase 2).