Mobilitat

Impacte de la mobilitat

Al territori metropolità es regulen les emissions contaminants amb una política contundent que restringeix la circulació dels vehicles més contaminants en l'àmbit Rondes de Barcelona. Davant dels episodis de contaminació, durant el 2017 es van establir les zones de baixes emissions de les rondes, complementades amb zones desplegades a escala local. Formen part del conjunt d'accions impulsades pel Programa metropolità contra la contaminació atmosfèrica.

Alhora, s'han desplegat altres iniciatives per fomentar la mobilitat sostenible, com ara el projecte Bicivia, una xarxa formada per 9 grans eixos que connecten de nord a sud i d'est a oest la metròpolis. Dels 554 quilòmetres previstos, ja se n'ha construït el 45%, i la demanda per aparcar als Bicibox s'ha incrementat notablement en quatre anys.

Es premien els projectes que impulsen el canvi modal cap a la bici i se subvencionen empreses i autònoms per a la compra de material mòbil (elèctric) d'emissions zero. En favor d'un ús més gran del transport públic, l'administració metropolitana ha arribat a acords amb els municipis i amb Rodalies Catalunya per promoure nous aparcaments d'intercanvi entre el cotxe i el transport públic (P+R), i s'ha posat en funcionament una nova plataforma tecnològica per millorar l'ordenació del trànsit i la utilització dels espais públics regulats per a l'aparcament de vehicles amb la Plataforma metropolitana d'aparcament, que inclou l'ús d'una aplicació al mòbil per facilitar les gestions als usuaris. L'AMB té un paper més actiu en el desenvolupament d'estratègies en matèria de mobilitat després de dotar-se d'un Pla metropolità de mobilitat urbana, que estableix el marc de referència en la mobilitat dels 36 municipis metropolitans. 
  • Mobilitat sostenible
    El desembre de 2017 es dona el tret de sortida a la zona de baixes emissions de l'àmbit Rondes de Barcelona, una àrea de més de 95 km2 que inclou Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues i Cornellà de Llobregat, on es restringeix progressivament la circulació dels vehicles més contaminants. Amb aquesta decidida política, una part del territori metropolità compta amb una zona de baixes emissions (ZBE), com ja tenen la majoria de les metròpolis europees, per tal de reduir l'ús de vehicles privats més contaminants.  
    • Zones de baixes emissions de l'àmbit Rondes

      Així, des de l'1 de desembre de 2017, durant un episodi de contaminació els turismes als quals no s'ha assignat una etiqueta d'àmbit mediambiental no poden circular dins de la ZBE d'àmbit Rondes de 7.00 h a 20.00 h, de dilluns a divendres, des de l'endemà de la declaració de l'episodi fins al mateix dia que es declari el final d'episodi.

      Aquest procés de restricció ha anat augmentant amb el temps. A partir de l'1 de desembre de 2018, durant un episodi de contaminació, els turismes, els ciclomotors i les motocicletes sense etiqueta de la DGT ni les furgonetes anteriors a la classificació Euro no poden circular dins de la ZBE d'àmbit Rondes de Barcelona.

      Finalment, a partir de l'1 de gener de 2020 la prohibició de circulació serà permanent per a tots els vehicles que no disposin d'etiqueta de la DGT, també de 7.00 h a 20.00 h, de dilluns a divendres.
    • Zones de baixes emissions locals
      L'AMB coordina el desplegament de zones de baixes emissions a escala local (ZBE urbanes, altrament conegudes com "zones urbanes d'atmosfera protegida", ZUAP). En aquest cas, els ajuntaments defineixen els àmbits on es preveu regular l'accés i la circulació, especialment centres urbans i/o entorns vulnerables.

      Així, l'AMB ha signat 7 convenis de col·laboració per a la implantació de zones pilot de baixes emissions locals, i gràcies al desplegament de la ZBE de les rondes, dos dels municipis implicats mostren la seva voluntat d'implantar ZBE urbanes als seus municipis. Amb tot, 9 municipis metropolitans han assumit el repte de liderar noves polítiques per regular l'accés i la circulació en els seus entorns urbans, amb la finalitat d'assolir la reforma de l'espai públic per avançar cap a una mobilitat més sostenible i neta.

      Fins ara mateix, quatre municipis (Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Cornellà de Llobregat i Sant Boi de Llobregat) han finalitzat els treballs per desplegar les ZBE urbanes definides i es preveu que durant el primer semestre de 2019 dos municipis més (l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet) finalitzaran el desplegament de les seves respectives ZBE urbanes.

      Protocol d'actuació en cas d'episodis d'alta contaminació per NO2 i PM10

      El 31 de gener de 2017, el Consell Metropolità de l'AMB va aprovar el Programa metropolità de mesures contra la contaminació atmosfèrica, un contundent paquet de mesures transversals destinat a rebaixar notablement el nivell de contaminació atmosfèrica. Aquest programa representa un pas més de l'administració metropolitana per millorar la qualitat de l'aire a la metròpolis, on sovint se superen els nivells màxims de concentració de partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) i de diòxid de nitrogen (NO2) establerts per la Unió Europea (UE) i l'OMS.

      Del conjunt de mesures destaca la inclusió del primer Protocol metropolità d'actuació i comunicació en cas d'episodis d'alta contaminació atmosfèrica per NO2 i PM.

      Entre les mesures més destacades en matèria de mobilitat, que arriba a ocasionar fins al 80% de la contaminació atmosfèrica, destaca la restricció de circulació dels vehicles més contaminants, aquells que no portin distintiu ambiental de la DGT, a les rondes i al seu perímetre interior i, en conseqüència, la posada en funcionament de la zona de baixes emissions a les rondes de Barcelona. 
  • Bicicleta
    L'ús de la bicicleta com a mitjà de transport per moure's per la ciutat i per accedir al lloc de treball és cada cop més gran. Les ciutats de la metròpolis barcelonina aposten per utilitzar-la i hi donen suport amb la creació de serveis de suport, com ara els aparcaments i les subvencions per comprar-ne una. A més, la bici elèctrica és una alternativa fàcil i còmoda per a la mobilitat a la feina i per deixar de fer servir el cotxe o la moto.
    • Projecte Bicivia
      La xarxa Bicivia és la xarxa pedalable metropolitana que té per objectiu connectar d'una manera ràpida, directa i segura, de nord a sud i d'est a oest, la metròpolis: tots els nuclis urbans i els polígons d'activitat econòmica. La xarxa bàsica de la Bicivia conté 9 grans eixos per anar en bicicleta, quatre de verticals (de nord a sud) i cinc d'horitzontals (d'est a oest). La xarxa secundària relliga aquests eixos bàsics i els acaba de connectar amb tot el territori metropolità. La xarxa bàsica i la secundària de la Bicivia sumen en l'actualitat un total de 554 km, dels quals un 45% aproximadament ja estan construïts.

    • Bicibox i e-Bicibox
      El servei Bicibox d'aparcament segur de bicicletes particulars comptava a finals de 2018 amb 1.887 places disponibles, 460 places més que a finals de 2014: un increment del 30%. El nombre d'usuaris registrats va passar, en el mateix període, de 3.500 a 12.150: un increment del 245%. Finalment, la demanda anual, en nombre de bicicletes estacionades, va passar de 124.670 el 2014 a 321.190 el 2018: un increment del 158% en quatre anys.

      El servei Bicibox s'amplia l'any 2019 amb noves funcionalitats per continuar fomentant l'ús de la bicicleta per a la mobilitat quotidiana.

      Aquesta ampliació, anomenada e-Bicibox, aprofita les bondats dels aparcaments segurs Bicibox per oferir als ciutadans bicicletes elèctriques d'ús compartit (tal com fa el servei Bicing a Barcelona, amb bicicletes mecàniques i elèctriques). Aquesta prestació serà gestionada com un nou abonament del servei Bicibox (l'abonament e-Bicibox) que requerirà el registre previ com a usuari i el pagament d'una quota anual i una tarifa per ús (en funció del temps de desplaçament).

    • Bicibox de gran capacitat
      El servei Bicibox d'aparcament segur de bicicletes particulars comptava a finals de 2018 amb 1.887 places disponibles, 460 places més que a finals de 2014: un increment del 30%. El nombre d'usuaris registrats va passar, en el mateix període, de 3.500 a 12.150: un increment del 245%. Finalment, la demanda anual, en nombre de bicicletes estacionades, va passar de 124.670 el 2014 a 321.190 el 2018: un increment del 158% en quatre anys.

      Aquests increments confirmen el servei Bicibox com una actuació metropolitana que fomenta l'ús de la bicicleta per a la mobilitat quotidiana.

      Tanmateix, en alguns casos la capacitat que ofereixen els mòduls Bicibox de 7 i 14 places resulta insuficient per absorbir tota la demanda existent.

      És per això que s'ha treballat per dissenyar diferents opcions de més capacitat per ubicar-les a l'entorn d'estacions ferroviàries i dins d'estacions de metro (i per això s'ha signat un conveni amb TMB), així com també en alguns baixos comercials.

      Tots els sistemes de gran capacitat funcionaran amb la mateixa targeta sense contacte Bicibox.
    • Biciempresa
      Durant tot el 2019, l'AMB ha posat a disposició de les empreses metropolitanes un total de 90 bicicletes perquè els treballadors les utilitzin durant 6 mesos, amb el convenciment que qui prova la bici elèctrica pot trobar una alternativa fàcil i còmoda per a la mobilitat a la feina i deixar de fer servir el cotxe o la moto. L'any 2017 i 2018, se'n van fer dues proves pilot als polígons Pedrosa de l'Hospitalet de Llobregat i al Pla de Sant Feliu de Llobregat.

    • Servei AMBbici a la feina i AMBbici a l'escola
      L'AMB compta amb una flota de 10 bicis elèctriques, que se cedeixen cada 30 dies a diferents treballadors perquè les utilitzin en el trajecte del domicili particular a la feina. En total, més de 80 treballadors i treballadores de l'AMB ja les han provat durant el període maig 2017–desembre 2018. S'ofereix un servei d'acompanyament per animar nous usuaris. També es compta amb 4 bicicletes elèctriques més incorporades al parc mòbil de l'AMB per a desplaçaments de feina.

      Durant aquest mandat hem format en l'ús de la bicicleta un total de 400 alumnes de 5è i 6è d'educació primària i de 1r d'ESO en centres educatius de diferents municipis de la metròpolis: Gavà, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Cugat del Vallès.
    • Premis Bicimpuls
      L'any 2018 neixen els Premis Bicimpuls amb l'objectiu d'ajudar a impulsar projectes concrets que fomentin un canvi modal cap a la bicicleta, en relació amb el foment de la bicicleta per anar a l'escola i la feina, la promoció de la bicicleta com a eina d'inserció social, l'ús de la bicicleta com a eina d'expressió cultural i la innovació relacionada amb la bicicleta. En la primera edició dels premis s'hi han presentat un total de 13 candidatures.

      Premis Bicimpuls
    • Campanya Bicivisme
      La campanya Bicivisme és una campanya informativa directa i positiva que comunica a la ciutadania missatges clars i senzills amb diferents recomanacions per millorar la seguretat i la convivència de les persones que es desplacen amb bicicleta, patinet i altres vehicles de mobilitat personal. 

    • Blog de la Bicicleta i Programa Ecologística
      Des del mes de febrer de 2017 el Blog de la Bicicleta informa de les diferents activitats relacionades amb la bicicleta que tenen lloc a la metròpolis, tant si són impulsades des dels municipis com des de les entitats o la mateixa AMB.

      Amb l'objectiu de reduir les emissions contaminants provocades per la distribució urbana de mercaderies, des de l'any 2019 l'AMB subvenciona empreses o autònoms, fins a un màxim del 50%, per la compra del material mòbil d'emissions zero (bicicletes de càrrega, tricicles de càrrega, motos elèctriques amb cofre per a mercaderies i furgonetes elèctriques) amb un màxim de 15.000 € per projecte.

      Blog de la Bicicleta
    • Subvencions per a la compra de bici elèctrica
      Des de l'any 2014 l'AMB subvenciona cada any la compra de 1.000 unitats de bicicleta elèctrica oferint un descompte de 250 €. Per tant, en total ja s'ha subvencionat la compra de 5.000 bicis elèctriques a la metròpolis.

  • Presidència de la Red de Ciudades por la Bicicleta
    Des del darrer trimestre de 2015 fins a finals de 2019 l'Àrea Metropolitana de Barcelona presideix la Red de Ciudades por la Bicicleta (RCxB), una associació de ciutats i regions que té com a objectiu aconseguir que les ciutats siguin 100% pedalables, de manera que es pugui arribar arreu en bicicleta de forma segura i directa.

    A l'inici del 2015 la Red comptava amb 65 socis, mentre que a l'inici del 2019 el nombre de socis ha crescut fins a 116.

    Red de Ciudades por la Bicicleta (RCxB)
  • Aparcaments d'intercanvi metropolitans P+R
    La Direcció de Mobilitat i Transport de l'AMB vol articular un sistema jeràrquic de nodes estructurants de transport en els quals es potenciï l'intercanvi entre el vehicle privat i el transport públic. Per això la seva estratègia es basa en tres línies d'actuació que s'emmarquen dins una proposta global de millora dels aparcaments d'intercanvi metropolitans:
    • Vinculació dels estacionaments de l'entorn de les estacions per als usuaris del transport públic.
    • Ampliació de la capacitat dels aparcaments actuals.
    • Actuacions de millora urbana i condicionament.
    Seguint amb la iniciativa prevista al punt 1, durant el febrer de 2018 es va iniciar, com a prova pilot, el servei d'aparcaments d'intercanvi metropolitans P+R, que vincula els aparcaments propers a les estacions de Rodalies de Castelldefels i Sant Joan Despí amb l'ús exclusiu de les places per part d'usuaris del transport públic, de forma totalment gratuïta.

    L'AMB va signar convenis de col·laboració amb ambdós ajuntaments, segons els quals s'acorda la reserva d'un total de 140 places d'aparcament en espais contigus a les estacions de Rodalies i la vigilància d'aquests espais a càrrec de vigilants municipals. 

    En el marc d'aquests convenis també es duen a terme actuacions de senyalització horitzontal i vertical, amb la instal·lació d'un tòtem informatiu, i s'engega una campanya d'informació orientada a donar a conèixer el servei als usuaris habituals d'aquestes zones d'aparcament.

    La vinculació del sistema d'aparcament amb l'ús del transport públic es fa mitjançant un sistema tecnològic, desenvolupat per AMB Informació, que consisteix en l'aplicació Aparcaments d'Intercanvi Metropolitans (P+R), que permet el registre dels usuaris i la interacció amb el sistema P+R i una màquina comprovadora de títols ubicada a les estacions de Rodalies corresponents, gràcies al conveni signat amb Renfe – Rodalies de Catalunya.

    L'ús del transport públic permet gaudir de fins a 24 h d'aparcament gratuït en la zona P+R, en horari de dilluns a divendres, de 5 a 23 hores. La resta de dies i hores, l'aparcament és lliure per a tots els usuaris. 
  • Xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics
    A finals de 2015 es van inaugurar els dos primers punts de recàrrega al Prat i a Cornellà de Llobregat, en virtut d'un conveni de col·laboració signat entre els fabricants de vehicles elèctrics, l'Ajuntament de Barcelona i l'AMB. Aquests dos punts de recàrrega eren els primers dels deu que havia d'instal·lar l'AMB previstos al conveni. Paral·lelament, l'Ajuntament de Barcelona ha instal·lat una vintena de punts de recàrrega ràpida, de característiques similars, al seu terme municipal.

    La resta de punts de recàrrega de l'AMB, fins a deu, s'han anat instal·lant successivament a Gavà, Sant Joan Despí, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Pallejà, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès i Montcada i Reixac. A finals de 2017, la xarxa de deu punts de recàrrega de l'AMB va quedar completada.

    Durant l'any 2018, l'increment mensual mitjà de la demanda d'energia als punts de recàrrega de l'AMB va ser del 3,8%.

  • Plataforma metropolitana d'aparcament
    L'objectiu de la proposta és la posada en funcionament d'una plataforma tecnològica que permet millorar l'ordenació del trànsit i la utilització dels espais públics regulats per a l'estacionament de vehicles a tot el territori de l'àrea metropolitana de Barcelona.

    El projecte amplia l'àmbit d'aplicació de la plataforma d'aparcament creada i gestionada per B:SM, que en l'actualitat s'utilitza a Barcelona, a tots els municipis de l'àrea metropolitana, a través de la col·laboració de l'empresa pública AMB Informació i Serveis, S.A., per facilitar als ajuntaments que s'hi adhereixin voluntàriament la utilització de la nova Plataforma metropolitana. 

    La implementació d'aquesta plataforma suposarà la introducció d'una nova modalitat de pagament a les zones d'estacionament regulat, que permetrà als usuaris fer totes les gestions a través del telèfon mòbil de manera àgil i ràpida mitjançant una app, i evitar que s'hagin d'apropar al parquímetre a fer cada operació un cop finalitza el període d'estacionament. A més, l'app també permetrà consultar l'import temporal consumit mentre hi hagi un estacionament en curs i recordarà a l'usuari el lloc exacte on ha estacionat el vehicle.
    • Harmonització de les ordenances municipals metropolitanes
      L'Àrea Metropolitana de Barcelona en l'actualitat no té competències municipals sobre la regulació i la gestió de la circulació de vehicles i vianants, l'estacionament regulat, els aparcaments d'intercanvi o el foment del vehicle elèctric. En aquest sentit, l'AMB treballa des de fa anys en la definició de recomanacions tant per introduir nous elements en ordenances municipals com per harmonitzar-ne el contingut amb l'objectiu de recollir una estratègia comuna a escala metropolitana.
  • Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU)
    A Catalunya, la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, ha esdevingut el marc de referència pel que fa a la planificació i gestió de la mobilitat.

    Addicionalment, l'àmbit metropolità barceloní està afectat pel Decret 226/2006, de declaració de diferents municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat com a zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric (ZPE).

    Cal tenir present, però, que des d'aquest àmbit local o municipal fins a l'àmbit territorial funcional de la regió metropolitana de Barcelona (RMB), el territori de l'àrea metropolitana de Barcelona conforma un àmbit intermedi amb unes relacions de mobilitat molt elevades.

    En aquest context, amb la Llei 31/2010, de 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, aquesta administració passa a tenir un paper més actiu en el desenvolupament d'una estratègia política en matèria de mobilitat, i s'inicia el desenvolupament d'un nou instrument recollit en aquesta llei, amb el nom de Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU). Aquest nou instrument estableix el marc de referència en la mobilitat supramunicipal per als 36 municipis metropolitans; amplia o concreta allò que estableix el Pla director de mobilitat (PDM) en aquest territori, i també estableix criteris i orientacions pel que fa al desenvolupament dels plans de mobilitat urbana d'abast municipal.


    La Fase 1 es va efectuar entre els anys 2013-2015. En aquesta fase es van determinar els punts forts i les principals disfuncions del sistema de mobilitat metropolità actual. Així mateix, es van definir els objectius i les primeres línies estratègiques del Pla.

    A finals de l'any 2017 es van iniciar els treballs pròpiament dits per desenvolupar els treballs de la Fase 2 del Pla (escenaris i propostes). Aquesta fase té com a objectius:
    • Definir l'escenari de mobilitat tendencial i valorar els impactes ambientals i socials previstos en aquest escenari.
    • Definir el model de mobilitat objectiu i avaluar els d'escenaris alternatius prospectius. Es van elaborar diferents escenaris, cadascun dels quals estarà integrat per diferents iniciatives i caldrà seleccionar aquell escenari que s'ajusti millor als objectius del Pla.
    • La proposta del Pla
      La proposta del PMMU s'ha estructurat en 6 eixos estratègics, 29 línies estratègiques i 103 mesures. Els eixos i les línies estratègiques que es descriuen a continuació expliquen les mesures del Pla en el marc d'una visió que servirà de referència per al desenvolupament de les polítiques metropolitanes de mobilitat en els propers anys. Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU)
;