Accessos directes:

Memòria 2011 | 2015 Memòria 2011 | 2015

Cercador global de la Memòria 2015

La nova administració metropolitana de Barcelona

Organització de l'AMB, objectius i plans d'inversió

$escapeTool.html($imatgeTextAlternatiu_)

El 21 de juliol de 2011 es va constituir l'AMB. El nou ens naixia a l'empara de la Llei 31/2010 del Parlament de Catalunya, aprovada per unanimitat, amb la voluntat de constituir una administració capaç de coordinar eficientment els serveis metropolitans i de potenciar els principals actius del territori metropolità. L'AMB succeïa les tres entitats metropolitanes que fins aleshores havien exercit competències: la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Entitat del Medi Ambient i l'Entitat Metropolitana del Transport.

L'AMB ha simplificat l'administració metropolitana i té per objectiu reforçar els serveis i les infraestructures que garanteixen la funcionalitat d'un territori dens i complex, on viu pràcticament la meitat de la població de Catalunya i en el que es genera el 47% del PIB. És una administració de caràcter eminentment tècnic i de dimensions reduïdes, generadora d'economies d'escala i de més eficiència en la prestació de serveis.

La nova administració ha assumit els serveis de les anteriors, principalment en l'àmbit de l'urbanisme i l'ordenació territorial, el transport públic i la gestió dels residus i del cicle integral de l'aigua; però també ha incorporat noves competències. Així, doncs, assumeix noves funcions en l'àmbit de l'ordenació urbanística, com ara la formulació del Pla director urbanístic metropolità –del qual ja se n'han començat a realitzar els treballs preliminars–, i en els àmbits de la promoció econòmica, el transport, la mobilitat, el cicle de l'aigua, el medi ambient, les infraestructures metropolitanes i la cohesió social i territorial.

Amb la creació de l'AMB, el territori metropolità és capdavanter en una dinàmica internacional encara incipient que identifica la institucionalització de les grans metròpolis com un factor rellevant per garantir el benestar social i el desenvolupament econòmic de les poblacions en un context marcat per la globalització econòmica, el creixement demogràfic i els reptes mediambientals. En el nostre entorn immediat, per exemple, França i Itàlia han iniciat reformes legals per dotar els territoris metropolitans de noves administracions més flexibles i integrades, que donin servei al territori de la ciutat real i que potenciïn la seva funció com a generadores de riquesa i benestar.

Més informació
Llei 31/2010
Administració metropolitana
Competències
Es compleixen quatre anys de l'entrada en funcionament de l'AMB, la nova administració al servei de la ciutat real, la ciutat metropolitana de Barcelona. Han estat quatre anys de treball intens que demostren que la seva creació era una necessitat. La societat metropolitana disposa d'una nova eina per gestionar els reptes i les oportunitats que deriven de la densitat territorial i urbana; una administració de caràcter tècnic i orientada al servei als municipis i a la ciutadania.

Aquest ha estat un mandat marcat per una crisi econòmica amb un impacte profund en la societat i l'economia metropolitanes; una situació que ha afectat els municipis metropolitans, que han vist com augmentaven les restriccions pressupostàries i es posava en risc la seva autonomia en un moment en què havien de fer front als efectes socials de la crisi. L'AMB ha orientat la seva acció de govern a contrarestar aquesta situació, a assistir els municipis, per garantir la prestació dels serveis i preservar les dotacions tant d'equipaments i parcs com de terrenys dedicats a habitatge públic, de manera que l'equilibri territorial i social que caracteritza l'àrea metropolitana, assolit al llarg de dècades, no desaparegués víctima de la desacceleració econòmica.

Això s'ha aconseguit mitjançant l'augment, de grans proporcions, de les inversions metropolitanes; un esforç orientat a garantir la cohesió social i el bon funcionament dels serveis que defineixen la funcionalitat metropolitana. L'AMB ha treballat per mantenir els estàndards de servei i de qualitat dels serveis essencials per al funcionament de la metròpolis com ara el transport públic, la gestió dels residus o el cicle integral de l'aigua i, a la vegada, ha fet d'aquest esforç inversor un element per a dinamitzar l'activitat econòmica i l'ocupació metropolitanes.

L'AMB també ha establert els fonaments del que ha de ser el futur metropolità. S'ha posat en marxa la nova administració, amb un considerable estalvi en relació amb el sistema institucional anterior, i s'han creat nous equips, per exemple, en l'àmbit del desenvolupament econòmic i la planificació estratègica per a desenvolupar actuacions orientades a la recuperació de l'ocupació i l'economia. L'altra novetat han estat els debats del PDU metropolità, un procés de reflexió i debat tècnic que esdevindrà el fonament conceptual de la nova ordenació territorial metropolitana, planejament que articularà les oportunitats de futur i benestar durant les properes dècades.

Aquests quatre anys mostren que els debats que, durant molt de temps, van assenyalar la conveniència de disposar d'una administració al servei de la ciutat real no estaven equivocats. Ara toca continuar treballant per convertir les potencialitats del territori metropolità en noves oportunitats de progrés i benestar al servei de les persones.

Estem convençuts d'anar pel bon camí.

Xavier Trias i Vidal de Llobatera
President de l'AMB

Antonio Balmón Arévalo
Vicepresident executiu de l'AMB
Les línies mestres d'actuació d'aquest període són les definides a l'acord de govern adoptat pels grups polítics metropolitans del PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC. Aquest pacte ha determinat els objectius i línies de treball que han orientat l'activitat de l'administració metropolitana, d'acord amb el Pla d'actuació metropolità (PAM) 2011-2015.


Signatura de l'acord de govern: Jordi Portabella (ERC), Antonio Balmón (PSC), Xavier Trias (CiU) i Lluís Tejedor (ICV)


Els principals objectius han estat els següents:
  • Reforçar les accions relatives al desenvolupament i a la reactivació econòmica del territori metropolità.
  • Reforçar l'activitat inversora amb l'objectiu de reduir els impactes socials de la crisi, impulsar la reactivació del mercat de treball i assistir en aspectes econòmics i tècnics els municipis metropolitans.
  • Establir les bases per al futur de la ciutat metropolitana en els pròxims decennis a través dels treballs per a la redacció del nou Pla director urbanístic (PDU) metropolità.
  • Aconseguir un marc de finançament estable del servei de transport metropolità i iniciar els treballs per a l'extensió del servei de transport públic al conjunt dels 36 municipis.
  • Formular el Pla metropolità de mobilitat urbana.
  • Reforçar la sostenibilitat mediambiental de l'AMB a través de la formulació del Pla de sostenibilitat de l'AMB.
  • Desenvolupar el Programa metropolità de gestió de residus municipals i assolir la suficiència econòmica del sistema metropolità de tractament de residus.
  • Reforçar la gestió integral del cicle de l'aigua millorant els serveis vinculats a la distribució, als col·lectors i al sanejament.
  • Garantir el sentit social de les polítiques d'habitatge, tot reorientant l'actuació metropolitana en aquest àmbit per focalitzar-la en les noves condicions socioeconòmiques.
  • Impulsar la planificació estratègica de la gestió de l'AMB i els estudis territorials per tal de generar dades de qualitat sobre la realitat metropolitana que permetin millorar les polítiques públiques i els models de governança.
Més informació
Acord per al Govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
La creació de la nova administració metropolitana el 2011 va implicar l'extinció de les tres entitats metropolitanes que existien amb anterioritat:
  • Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB).
  • Entitat Metropolitana del Transport (EMT).
  • Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR).
La substitució d'aquestes entitats per l'AMB ha significat la unificació dels òrgans de govern i de gestió administrativa, cosa que ha comportat una reducció del nombre de representants de 150 a 90 consellers metropolitans.

Més informació
Òrgans de govern AMB
L'AMB és la tercera administració pública catalana en termes pressupostaris. L'administració metropolitana i les seves empreses i entitats dependents han gestionat un pressupost total consolidat de 6.959 milions d'euros durant el període 2011-2015. Pel que fa al pressupost propi de l'AMB, l'import operatiu d'aquest mateix període ha estat de 2.942 milions d'euros, 637 dels quals corresponen a l'any 2015.
  • Despeses per operacions
    L'estructura pressupostària de l'AMB, com a administració eminentment tècnica orientada a la prestació de serveis públics avançats, destaca pel baix percentatge de recursos assignats a despeses de personal, despeses corrents i despeses financeres, per sota del 9%, i per la destinació del 91% restant al finançament d'inversions i de serveis finalistes (transports, gestió de residus, medi ambient, platges i parcs).

    Classificació de les despeses per operacions: corrents-capital-financeres

    ESTAT DE DESPESES PER CAPÍTOLS 2015 2014 2013 2012 2011
    Operacions corrents 546.357.983,02 490.220.889,42 487.057.406,95 478.953.554,87 464.647.435,16
    Operacions de capital 85.569.828,37 110.685.755,60 66.200.713,55 74.238.347,72 96.900.877,01
    Operacions financeres 5.529.870,37 5.529.869,37 19.728.560,10 5.794.778,01 5.117.712,31
    Total pressupost de despeses 637.457.681,76 606.436.514,39 572.986.680,60 558.985.680,60 566.666.024,49

    ESTRUCTURA DE LA DESPESA 2015 2014 2013 2012 2011 VALOR MITJÀ
    Operacions corrents 85,71% 80,84% 85,00% 85,68% 82,00% 83,85%
    Operacions de capital 13,42% 18,25% 11,55% 13,28% 17,10% 14,72%
    Operacions financeres 0,87% 0,91% 3,44% 1,04% 0,90% 1,43%
    Total pressupost de despeses 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%
    Imports aprovats en els pressupostos inicials de cada exercici
  • Ingressos
    L'estructura d'ingressos es fonamenta principalment en les aportacions dels ajuntaments basades en la participació dels municipis en els ingressos de l'Estat, en el tribut metropolità, que es calcula d'acord amb un recàrrec sobre la base de l'impost de béns immobles, i en la taxa metropolitana de tractament de residus municipals. També són font d'ingressos els preus públics i tarifes –principalment els provinents del sistema metropolità de transport de viatgers–, el cobrament de determinats cànons per explotacions privatives de serveis públics i les transferències finalistes d'altres administracions, com ara les provinents de l'Agència de Residus de Catalunya i de l'Agència Catalana de l'Aigua.

    INGRESSOS (milers d'euros) 2011-2015 PER CONCEPTES TOTAL 2011-2015
    MILERS € %
    Aportacions municipals (S/PMTE-IBI) 741.920 23,91%
    Transports i mobilitat 591.958 19,08%
    Tribut metropolità 452.713 14,59%
    TMTR 538.333 17,35%
    Gestió residus 190.687 6,15%
    Cicle integral de l'aigua 400.124 12,90%
    Altres ingressos 26.797 0,86%
    Operació de crèdit finançament Pla suport ajuntaments 160.000 5,16%
  • Despeses per àrees
    Durant aquest període, marcat per la crisi econòmica i les restriccions pressupostàries, l'AMB ha realitzat un esforç de contenció de la despesa ordinària per consolidar la seva situació pressupostària i poder mantenir i reforçar així la prestació de serveis; uns serveis que garanteixen la funcionalitat del territori metropolità i, en conseqüència, són entesos com un dels actius de la societat i del territori metropolitans que han de contribuir a la reactivació econòmica.

    Pel que fa al volum de recursos econòmics, les principals àrees d'actuació on s'han destinat són:
    • Territori: Projectes de suport a les polítiques socials municipals, gestió de parcs i platges metropolitans, parc de Collserola i espais fluvials, així com actuacions urbanes realitzades als municipis metropolitans, com es pot comprovar en l'aprovació i execució de diferents plans d'inversió metropolitans. A tall d'exemple, destaquen la Remodelació de l'avinguda Paral·lel a Barcelona, el Nou mercat de la Florida a l'Hospitalet de Llobregat, la Nova biblioteca municipal a Cerdanyola del Vallès o el Passeig del riu Ripoll a Montcada i Reixac, entre d'altres.
    • Cicle integral de l'aigua: Actuacions per a la gestió de l'abastament d'aigua als usuaris finals, per al sanejament de les aigües residuals i per a la gestió de les aigües pluvials.
    • Transports i mobilitat: Aportacions per a la prestació del servei de transport de viatgers, contribució a l'Autoritat del Transport Metropolità per al finançament del sistema de transport públic integrat i finançament del sistema de tarifació social per a diversos col·lectius, com ara les persones grans, els més joves o els col·lectius amb algun tipus de discapacitat.
    • Residus: Aportacions per al funcionament dels serveis de gestió dels residus urbans, com els ecoparcs, el sistema de recollida selectiva i els dipòsits controlats.
    DESPESES (milers d'euros) TOTAL 2011-2015
    Personal + despeses d'estructura i funcionament serveis 189.392
    Despeses financeres i amortització de crèdits i préstecs 48.627
    Inversió i gestió del territori (1) 598.698
    Suport institucions 73.597
    Despeses residus (2) 791.209
    Despeses cicle integral de l'aigua (3) 339.951
    Transport i mobilitat (4) 1.063.703
    Altres despeses (serveis ambientals i PDU) 2.452
    Fons de contingència i altres imprevistos 12.410
    Total despeses 3.120.040
    Imports corresponents a pressupostos inicials aprovats més el crèdit aprovat pel finançament Pla de suport als Ajuntaments

    DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ GESTIÓ DEL TERRITORI (1) milers € TOTAL 2011-2015
    Gestió i conservació de l'espai públic 62.650
    PACT 2012-2015 100.000
    PAMMU 2012-2015 118.884
    Projectes i assistència tècnica 2012-2015 10.000
    PI Mandat 2008-2011 60.034
    Actuacions Barcelona segons conveni 2013-2015 18.000
    Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals 30.000
    IMPSOL 21.960
    Fira 2000 9.065
    Pla suport ajuntaments 160.000
    Altres despeses inversió gestió territorial: Ord. urbanística, PDU 8.105

    DISTRIBUCIÓ DE LA DESPESA DE RESIDUS (2) milers€ TOTAL 2011-2015
    Dipòsits controlats 60.225
    Plantes de transferència 32.344
    Plantes de triatge 66.215
    Recollida selectiva 83.288
    Explotació ecoparcs 457.877
    Plantes compostatge 6.776
    Gestió deixalleries 22.690
    Subvenció Ajuntament Plantes de tractament 13.208
    Altres despeses residus 15.400
    Inversions 4.717
    Transferències de capital residus 28.469

    DISTRIBUCIÓ DE LA DESPESA DEL CICLE INTEGRAL DE L'AIGUA (3) milers€ TOTAL 2011-2015
    Despeses corrents Aigües i pluvials 7.313
    Despeses corrents SEM 283.816
    Inversions i altres 8.278
    Transferències de capital SEM 36.370
    Inspecció i control laboratori 4.174

    DISTRIBUCIÓ DE LA DESPESA TRANSPORT I MOBILITAT (4) milers€ TOTAL 2011-2015
    Aportacions a l'ATM finançament transport 413.603
    Cost gestió indirecta àmbit AMB 516.934
    Aportacions per tarifació social 118.206
    Altres despeses àrea transport i mobilitat 14.960

    La contenció de les despeses corrents i el grau de sanejament dels comptes han permès també que l'AMB incrementi les inversions metropolitanes amb l'objectiu de contribuir a la reactivació econòmica i assistir els municipis en la prestació de serveis que els ajudin a la cohesió social i territorial del conjunt del territori. Així, durant aquest període, a part del Pla d'inversions metropolità que recull l'acció ordinària de l'administració metropolitana, s'han aprovat dos plans d'inversió addicionals que han tingut com a principals objectius la promoció de l'ocupació, el suport financer als municipis, la inversió en els actius econòmics i el foment del teixit econòmic metropolità. Aquesta actuació ha comportat que, a més del finançament dels serveis de titularitat metropolitana, la inversió directa i indirecta impulsada per l'AMB s'hagi elevat als 409 milions d'euros.

    Més informació
    Pla d'Inversions Metropolità 2012-2015
Una de les tasques principals del període 2011-2015 ha estat la consolidació organitzativa i econòmica de la nova administració metropolitana, que s'ha traduït en la reorganització i optimització dels serveis tècnics i administratius que provenien de les tres entitats metropolitanes a les quals l'AMB va succeir. Amb aquesta mesura, es pretenia millorar la qualitat dels serveis metropolitans i, a la vegada, generar nous recursos per poder-los dedicar a les noves competències recollides a la Llei 31/2010.

En aquest període també ha destacat la configuració dels plans i programes que han de marcar el futur del territori metropolità. S'han elaborat, o s'estan elaborant, el Pla director urbanístic metropolità, el Pla metropolità de mobilitat urbana i el Pla de sostenibilitat de l'AMB. Tots aquests plans han comptat amb la participació activa dels municipis i dels agents socials i econòmics i el seu objectiu és establir les línies de treball que han de marcar el desenvolupament, la cohesió i la competitivitat de l'àrea metropolitana.

L'optimització dels recursos, la generació de sinèrgies i la contenció de la despesa corrent han permès reforçar els balanços pressupostaris de l'AMB i impulsar programes addicionals de lluita contra els efectes socials i econòmics de la crisi, sense deixar de banda l'activitat inversora ordinària i la prestació de serveis que la llei defineix com a competències de l'AMB. Aquests actuacions han significat un esforç financer suplementari molt important que ha incrementat en un 82% els fons destinats inicialment a inversions per al període 2011-2015.
  • Pla d'actuació metropolità (PAM) 2011-2015
    La nova administració metropolitana ha basat la seva activitat en un programa d'actuacions que es va aprovar al començament del mandat, el Pla d'actuació metropolità (PAM).

    El PAM ha estat la guia de l'activitat de l'AMB i és conseqüència de les prioritats marcades per l'Acord per al govern de l'AMB, signat el juliol de 2011. Consisteix en 204 mesures i actuacions agrupades entorn de les cinc àrees de gestió en què s'organitza l'administració metropolitana. Tanmateix, el PAM també contempla altres objectius que superen el de guia de l'actuació de l'administració metropolitana.

    El PAM ha consolidat l'organització interna de l'AMB com a organisme orientat a resultats compartits, buscant així transcendir les inèrcies que es podrien haver produït en un ens que succeïa les tres entitats metropolitanes anteriors. Paral·lelament, ha pretès esdevenir la plasmació operativa de l'agenda metropolitana implicant no només l'AMB sinó també la resta d'administracions locals i actors públics i privats que intervenen en el sistema de governança de la ciutat metropolitana. I, com a element fonamental, ha buscat que l'AMB fos un element de suport i assistència als ajuntaments i de reforç de les polítiques metropolitanes.

    En aquest sentit, la construcció d'indicadors de gestió, l'establiment d'un calendari, l'elaboració del pressupost i el seguiment del compliment d'objectius han estat tasques presents des de la confecció mateixa del document. L'Àrea de Planificació Estratègica ha estat l'encarregada de realitzar el seguiment d'execució i avaluació dels resultats, amb informes periòdics de caràcter públic.

    Més informació
    Pla d'actuació metropolità 2012-2015
  • Pla d'inversions metropolità 2012-2015
    El Pla d'inversions metropolità 2012-2015 ha estat l'expressió econòmica i projectual de les mesures incloses al PAM, és a dir, és el resultat de l'actuació de l'administració metropolitana d'acord amb la seva competència en l'àmbit de la cohesió social i territorial i de les mesures recollides en l'Acord per al govern de l'AMB.

    Les actuacions finançades a través del Pla d'inversions estan orientades a la vertebració del territori metropolità, amb impacte en el funcionament dels grans sistemes que incideixen en la funcionalitat del conjunt del territori. Generalment els projectes són de gran abast territorial o plurimunicipals, però també presenten una marcada funcionalitat per als municipis que els acullen.

    Fet sota els principis de solidaritat, cooperació i pluralitat, i capaç de generar recursos al servei de les necessitats i problemàtiques dels municipis metropolitans, el Pla d'inversions metropolità 2012-2015 s'ha dissenyat perquè esdevingués una eina contra els efectes de la crisi econòmica entre els ciutadans, les empreses i les administracions locals. És per això que, seguint la mateixa lògica, l'assignació pressupostària per a cada municipi es distribueix d'acord amb criteris que combinen proporcionalitat i progressivitat, de manera que es poden atendre les diferents característiques demogràfiques, pressupostàries i socioeconòmiques de les administracions municipals i les seves poblacions.

    El Pla d'inversions també ha reforçat les eines de coordinació administrativa, tècnica i financera: les actuacions incloses s'han pactat prèviament amb els municipis i s'estableixen mecanismes de gestió flexibles i àgils. Així, els municipis poden conèixer les aportacions de l'AMB amb antelació suficient tant per poder planificar i programar la seva activitat inversora com per gestionar eficaçment les modificacions que s'hagin d'impulsar durant els quatre anys d'execució del pla.

    El Pla d'inversions es desglossa en tres programes específics: el Programa d'actuacions de cohesió territorial (PACT), el Programa d'actuacions municipals de millora urbana (PAMMU) i el Programa de projectes i assistència tècnica. S'ha de tenir present que els programes esmentats no inclouen activitat inversora al municipi de Barcelona; per això, durant aquest mandat, s'ha creat un Programa de col·laboració en l'àmbit de l'espai públic i els equipaments del municipi de Barcelona que destina 18 milions d'euros a inversions en aquesta ciutat.

    En total, quan acabi la seva vigència a finals del 2015, el Pla d'Inversions haurà finançat més de 230 actuacions.

    Més informació
    Acord per al Govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
    Pla d'inversions metropolità 2012-2015
  • Pla d'estímul de l'activitat econòmica i de la qualitat de vida
    Un dels objectius impulsats per l'actuació de l'AMB durant aquest període, ja present a l'Acord de govern assolit per les forces polítiques metropolitanes, així com al Pla d'actuació metropolità 2011-2015, ha estat la lluita contra els efectes de la crisi econòmica sobre la ciutadania i els ajuntaments metropolitans.

    El Pla de suport als ajuntaments, d'estímul de l'activitat econòmica i millora de la qualitat de vida , valorat en 160 milions d'euros, que suposen un increment del 70% de la inversió inicial prevista per al mandat 2011-2015. El seu objectiu ha estat contribuir a pal·liar els efectes de la crisi econòmica sobre els ajuntaments i els agents econòmics del territori i, a la vegada, finançar projectes amb capacitat multiplicadora que contribueixin a la reactivació econòmica.

    El Pla està dividit en quatre subprogrames, dos d'ells orientats a garantir el manteniment del patrimoni públic i el model de vertebració territorial metropolità, a través de l'assistència financera als municipis metropolitans per a l'expropiació de zones verdes i del suport a les empreses municipals d'habitatge; els altres dos, destinats a proporcionar recursos per a la rehabilitació d'edificis i la millora dels barris, així com a projectes de millora d'infraestructures i de competitivitat de polígons industrials i àrees d'activitat econòmica. D'aquesta manera es finança la modernització dels actius metropolitans a la vegada que es dinamitza el teixit de la petita i mitjana empresa metropolitana que realitza aquestes actuacions. Es preveu que els 160 milions d'euros invertits per l'AMB tinguin un efecte multiplicador per a l'economia metropolitana que arribi als 300 milions.
  • Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals
    El Consell Metropolità va aprovar el maig del 2012 el Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals amb l'objectiu de finançar projectes orientats a generar ocupació directa, potenciar l'activitat econòmica i millorar les condicions d'ocupabilitat de la població aturada, en el marc de la competència metropolitana de foment de la cohesió social.

    El Pla s'ha adreçat als ajuntaments metropolitans, excepte al de Barcelona, donada la seva capacitat pressupostària i la seva estructura de serveis i programes propis. Dels 30 milions d'euros destinats al Pla, cada municipi ha pogut disposar d'un import màxim determinat d'acord amb la població, l'índex d'atur i la renda familiar disponible del municipi. Els projectes aprovats, per la seva banda, podien ser subvencionats fins a un 80% del seu cost total, tot i que la subvenció metropolitana era compatible amb altres subvencions i fonts de finançament que els ajuntaments poguessin haver generat.

    El desenvolupament d'aquest pla s'ha realitzat a través de dues convocatòries (2012-2013 i 2014-2015) que, en total, han permès el finançament de 117 projectes i la generació 3.822 contractes laborals per a persones en situació d'atur.
  • Principals actuacions 2011-2015

    MUNICIPI NOM DE L'ACTUACIÓ FINANÇAMENT
    Badalona Passeig marítim des del carrer del Mar fins al port Ministeri Medi Ambient
    Centre Cultural del Carme CAME
    Millores als camps de futbol de Bufalà i de Pere Gol CAME
    Biblioteca Canyadó PACT
    Reurbanització carrer de Prat de la Riba i plaça Enric Morera PACT
    Pla de carrers: Austràlia, Cuba, Pere Martell, etc. PACT
    Pla de places: Lloreda, Pau Casals, Antònia Boada, etc. PACT
    Barberà del Vallès Projecte de passera sobre l'autopista AP 7 AT
    Projecte de remodelació del cementiri municipal AT
    Carrer del Poeta Maragall PACT
    Avinguda del Tibidabo (fases 1 i 2) PACT
    Amfiteatre de l'escola El Bosc PACT
    Barcelona Projecte del carrer de Pere IV (tram entre els carrers Roc Boronat i Bilbao) AT
    Projecte del nou tram de carril bici entre Barcelona i Esplugues de Llobregat AT
    Jardí Botànic. Oficines de manteniment i banc de germoplasma Pla AMB / BCN
    Millores a la plaça de Sants AMB
    Avinguda del Paral·lel Pla AMB / BCN
    Nou CEIP Encants a la plaça de les Glòries Pla AMB / BCN
    Castell de Montjuïc. Supressió de barreres i urbanització Pla AMB / BCN
    Nova megafonia a la platja de Nova Icària AMB
    Passeig de Gràcia. Projecte d'enllumenat Pla AMB
    Begues Estudi de connexió cívica a Mas Ferrer AT
    Estudi d'un nou parc metropolità al Mirador AT
    Restauració de la plaça de Camilo Riu Ajuntament
    Rehabilitació edifici de Cal Purrós i transformació en habitatges Ajuntament
    Permeabilitat peatonal de la carretera BV-2041 a la rotonda de Cal Vidu Ajuntament
    Castellbisbal Document de criteris d'arranjament del nucli urbà AT
    Estudi de parc metropolità de l'Ermita de Sant Vicenç i del Castell AT
    Carrer del Doctor Llarc PACT
    Carrer Major (tram entre carrer Gaudí i carrer del Sol) PACT
    Consolidació i recuperació de la masia de Can Pedrerol de Dalt Ajuntament
    Castelldefels Projecte d'ampliació del passeig marítim (tram 2) AT
    Passeig Marítim (tram Baixador-Botigues)  Ministeri Medi Ambient
    Millores de la Biblioteca Central Ajuntament
    Millores dels accessos al parc del Castell PACT
    Nou institut de Castelldefels PACT
    Mobiliari, enllumenat i jardineria al passeig marítim (fase 3) PACT
    Cerdanyola del Vallès Ordenació de la plaça del Riu Sec i pas elevat de la Farigola PACT
    Zona esportiva del Riu Sec PACT
    Biblioteca Central PACT
    Ampliació del camp de futbol de la U.D. Fontetes PACT
    Carrer del Maresme i plaça d'Andorra, al barri de Cerdanyola 2000 Ajuntament
    Plaça del Penedès, al barri de Cerdanyola 2000 Ajuntament
    Cervelló Projecte de reposició del parc de la Timba Ajuntament
    Millores de la zona esportiva Ajuntament
    Parc de Can Castany (fase 2) PACT
    Corbera de Llobregat Projecte de millores al Pavelló AT
    Col·lectors a Ca n'Armengol, l'Amunt i Can Rigol AT
    Nou dipòsit de Malhivern CAME
    Millores a la Biblioteca municipal PACT
    Cornellà de Llobregat Estudi de l'avinguda dels Alps i eixos verds AT
    Estudi i concurs de la piscina de Can Millars AT
    Nou camp de futbol de la U.D. Cornellà CAME
    Nou Complex de piscines de Can Mercader CAME
    Carrers de Salvador Allende, Bellaterra i Catalunya PACT
    Carrers de la Miranda, Costa Brava i Mossèn Jaume Solà PACT
    El Papiol Pla Director d'arranjament del Casc antic AT
    Estudi d'accessibilitat al parc del Centre AT
    Carrer de la Diputació i passatge de la Pau PACT
    El Prat de Llobregat Arranjament del Camí del Sorral entre la carretera C-31 i Sant Boi de Llobregat PACT/FEDER
    Remodelació del Centre cultural La Capsa. Obra, moblament i equip escènic PACT
    Plaça de Joan N. Garcia Nieto PACT
    Remodelació del carrer de Girona PACT
    Esplugues de Llobregat Projecte de l'interior d'illa entre els carrers de Pere Galvany i Hortènsia AT
    Projecte del nou tram de carril bici entre els municipis de Barcelona i Esplugues de Llobregat AT
    Poliesportiu municipal Les Moreres PACT
    Carrers de Lluis Companys, l'Església i Montserrat Roig PACT
    Millores als carrers del Molí, M. Quintana, Pelegrí, etc. PACT
    Gavà Projecte de pistes cobertes a l'escola Marcel·lí Moragas AT
    Pas sota les vies a la Rambla de Gavà, a l'alçada del carrer de Salamanca PACT
    Reforma de les avingudes del Mar i de Bertran i Güell PACT
    Nou equipament de la Policia Municipal PACT
    La Palma de Cervelló Estudi dels carrers del centre i la zona cultural AT
    Projecte del camí cívic de Can Vidal al centre AT
    Consolidació i rehabilitació de l'ermita de Sant Joan Diputació de Barcelona
    Nou parc metropolità de l'ermita de Sant Joan PACT
    L'Hospitalet de Llobregat Mercat de la Florida PACT
    Projecte de millores al parc de les Planes AMB
    Camí de Bellvitge fins al riu Llobregat CAME
    Consolidació de Can Trinxet PACT
    Actuacions als carrers Josep Tarradellas, Lluís Companys i Campoamor CAME
    Reforma del camp de futbol Gornal PACT
    Reforma de la pista d'atletisme de l'Hospitalet Nord PACT
    Molins de Rei Projecte de biblioteca a l'edifici del Molí AT
    Consolidació de l'edifici del Molí PACT
    Urbanització del Pati del Palau PACT
    Zona esportiva Ricard Ginebreda (fases 1 i 2) PACT
    Planta de triatge de residus AMB
    Urbanització del carrer de Felip Canalies Ajuntament
    Montcada i Reixac Projecte del parc fluvial del Besòs AT
    Ampliació de la passarel·la sobre el riu Ripoll PACT
    Passeig del riu Ripoll PACT
    Montgat Projecte del parc de les Feixes de Can Casanovas AT
    Passeig marítim a l'entorn de la Torre de Guaita (fase 1) PACT
    Plaça de la Vila i aparcament soterrat PACT
    Millores als parcs del Tramvia i Turó del Sastre AMB
    Pallejà Nou mercat municipal, viver d'empreses i Guàrdia Urbana PACT
    Projecte del carrer de Josep Maria de Sagarra AT
    Millores al parc de la Molinada AMB
    Ripollet Projecte de la rambla de Sant Esteve PACT
    Reforma integral del parc Primer de maig CAME
    Millores al parc dels Pinetons CAME
    Rotonda del carrer Balmes PACT
    Carril bici a la rambla de Sant Jordi i al Parc dels Miradors CAME
    Sant Adrià de Besòs Projecte de la plaça del Mercat AT
    Carrer València, barri de Sant Joan PACT
    Carrer Goya (fase 3), barri Besòs PACT
    Remodelació de carrer Major PACT
    Carrer de Girona, barri de Sant Joan Ajuntament
    Millores al Casal de la Dona Ajuntament
    Projecte de consolidació de Can Rigal Ajuntament
    Sant Andreu de la Barca Nous vestidors al poliesportiu de Josep Pla PACT
    Millores a la carretera de Corbera de Llobregat PACT
    Millores al parc de la Solana CAME
    Restauració de la Riera de Corbera PACT
    Millores de l'enllumenat públic PACT
    Sant Boi de Llobregat Nou camp de softbol i túnel de batuda (fases 1, 2 i 3) Ajuntament
    Equipament i rehabilitació del Palau Marianao (fases 1 i 2) PACT
    Carrer de Francesc Macià (fase 2) PACT
    Remodelació dels espais entre blocs del barri Ciutat Cooperativa (fase 1 i 2) PACT
    Millores i reparacions al parc de la Muntanyeta (Fases 1 i 2) PACT
    Accessos i gual sobre el riu Llobregat PACT
    Remodelació del mercat de la Muntanyeta PACT
    Sant Climent de Llobregat Projecte del carrer Moll AT
    Carrer Roureda PACT
    Via cívica de Sant Climent de Llobregat a Viladecans PACT
    Camí de Can Molins PACT
    Arranjament de la plaça de Lluís Companys PACT
    Sant Cugat del Vallès Estudi de mobilitat i millores a la Floresta AT
    Projecte de parc metropolità al Bosc de Vullpelleres AT
    Projecte de l'avinguda de Cerdanyola AT
    Projecte de remodelació de tres cruïlles a la Floresta Ajuntament
    Sant Feliu de Llobregat Plaça Dicià PACT
    Remodelació del mercat La Plaça PACT
    Remodelació de les piscines a l'aire lliure de l'Escorxador Ajuntament
    Parc esportiu les Grases PACT
    Projecte del Casal de Joves Ajuntament
    Sant Joan Despí Millores al parc Fonsanta PACT
    Pista coberta del parc de Pont Reixat (fase 2) Ajuntament
    Carrer Frederic Casas entre els carrers Major i Catalunya Ajuntament
    Carrer d'Àngel Guimerà Ajuntament
    Anella verda entre els parcs i les zones verdes PACT
    Placeta al carrer de Sant Francesc de Sales Ajuntament
    Reforma de la plaça Catalunya PACT
    Sant Just Desvern Estudi de la connexió peatonal i vial a Mas Lluí AT
    Ordenació dels jardins de la masia de Can Freixes AT
    Urbanització de l'Àrea central d'equipaments PACT
    Sant Vicenç dels Horts Estudi per a l'equipament cívic a l'illa del carrer d'Antoni Mampel AT
    Projecte de rehabilitació de Can Comamala AT
    Camí de la Carena del parc del Pi Gros Ajuntament
    Parc a l'illa Mampel PACT
    Camp de futbol de La Barruana (Fases 1 i 2) PACT
    Carrers del Bruc, Fundador i Walt Disney Ajuntament
    Santa Coloma de Cervelló Projecte de consolidació de la Casa del Mestre de la Colònia Guell AT
    Casal de Sant Roc CAME
    Secció d'estudis secundaris a l'institut de Cal Baruta CAME
    Ampliació i millores del parc de Can Lluc PACT
    Plaça de la Constitució PACT
    Santa Coloma de Gramenet Projecte del Molí d'en Ribé (Torre Baldovina) AT
    Restitució a Can Zam de les obres de la línia 9 AT
    Reurbanització de la plaça Mediterrània (fases 1 i 2) PACT
    Remodelació del mercat Sagarra PACT
    Avinguda de la Generalitat i entorns del mercat Sagarra (fases 1 i 2) PACT
    Passeig de Llorenç Serra PACT
    Espai cívic Raval (fases 1 i 2) PACT
    Millores al parc de Can Zam (fase 1) PACT
    Tiana Projecte del barri d'en Gorc AT
    Carrer Escalfapé i accés a l'escola bressol de l'Escorxador PACT
    Arranjament del carrer dels Vessants PACT
    Arranjament interior Bòvila d'en Jordana PACT
    Espais entre els carrers Nou de la Virreina i Ciutat Comtal PACT
    Actuacions al barri d'en Gosch PACT
    Viladecans Projecte d'urbanització de l'accés al CAP 3 dins el parc de la Torre-roja AT
    Urbanització de l'entorn del pavelló poliesportiu de la Torre-roja PACT
    Mercat municipal de la plaça de la Constitució PACT
    Carrers del Doctor Reig i Carles Altés PACT
    Urbanització de la plaça de la Constitució PACT
    Pla de millores als carrers PACT

    CAME: Catàleg d'actuacions metropolitanes.
    PACT: Programa d'actuacions de cohesió territorial.
    FEDER: Fons europeu de desenvolupament regional.
    AT: Pla d'assistències tècniques de l'AMB.
    Pla AMB / BCN: Programa de col·laboracions en l'àmbit l'espai públic i equipaments del municipi de Barcelona.

    Més informació
    Veure els projectes, obres i actuacions de l'AMB
El PAM 2011-2015 ha incorporat com a objectiu el reforç de la comunicació metropolitana. Aquest propòsit s'ha traduït en una nova estratègia de comunicació, recollida al Pla de comunicació corporativa, entorn de tres línies de treball: informar els ciutadans sobre els serveis metropolitans, posar en valor els actius que conformen l'aglomeració metropolitana i fer visible la tasca de l'administració metropolitana.

Campanyes de publicitat de l'AMB


Una de les primeres actuacions ha estat la creació d'una nova identitat i arquitectura de marca que reflectís la nova administració metropolitana en totes les seves competències, serveis i atributs. Aquest projecte es recull en el Manual d'Identitat Corporativa, que fa un esforç notable per identificar els serveis i equipaments metropolitans mitjançant una nova retolació dels edificis corporatius, del parc mòbil i dels serveis de transport públic, així com l'aplicació d'una nova senyalètica als parcs i platges de la xarxa metropolitana. El resultat ha estat l'increment de la visibilitat de la institució i de les publicacions editades per l'AMB.

Publicacions

2011 2012 2013 2014
Revistes i llibres 2 2 4 13
Altres materials 94 101 134 156

Una altra línia de treball ha estat la dinamització del Gabinet de Premsa amb l'objectiu de generar continguts i reforçar la relació amb els mitjans de comunicació, amb especial atenció a la premsa local i a l'especialitzada en temàtiques relacionades amb els àmbits competencials de l'AMB. Aquesta estratègia ha significat un increment dels impactes en els mitjans d'àmbit metropolità i una cobertura millor de les notícies relacionades amb la realitat de l'aglomeració metropolitana.

Producció Gabinet de Premsa

2011 2012 2013 2014
Actes de premsa 15 18 28 37
Notes de premsa 19 26 44 56
Articles web 8 18 25 166

Publicacions editades per l'AMB

També s'ha treballat per millorar l'eficiència en la utilització dels recursos, com ho demostra la unificació, en una única campanya d'abast metropolità, de les accions de promoció del reciclatge que abans cada municipi realitzava per separat, o, en l'àmbit del transport, la realització de campanyes úniques per tot el territori enlloc de les campanyes de promoció del transport públic que abans gestionaven individualment les empreses concessionàries.

Lògicament, l'estratègia de comunicació de l'AMB incorpora la dimensió digital, que s'ha concretat en la remodelació total del web institucional, la realització de campanyes de comunicació a través de les xarxes socials i la creació d'apps com a nova via de relació i comunicació amb la ciutadania i els usuaris dels serveis metropolitans.




Més informació
Imatge institucional de l'AMB
Comunicació i premsa de l'AMB