Infraestructures

Ronda de Dalt a l'alçada de Collserola

Infraestructures

El desenvolupament del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc de Collserola ha estat un element destacat de la gestió durant els darrers quatre anys, així com l'assoliment de la participació en els òrgans de govern de diferents consorcis, entre els quals el del Parc Agrari del Baix Llobregat, a més dels del Parc de Collserola, la Serralada Litoral, de la Marina i dels Espais Naturals del Delta. Hi ha hagut un canvi de perspectiva sobre la infraestructura verda del territori per reconnectar els ecosistemes i millorar-ne la biodiversitat. El programa de millora de polígons industrials, en què l'AMB subvenciona fins a un 70% dels projectes, ha tingut un impacte econòmic de més de 47 milions d'euros, dels quals fins a 30 milions d'euros són finançats per l'AMB. Per al manteniment de les rondes, una responsabilitat assignada per llei a l'AMB, s'han destinat 35,4 milions d'euros en quatre anys.

Un dels eixos de la vertebració territorial metropolitana és la construcció i gestió de les infraestructures. En aquest àmbit, l'AMB desenvolupa una actuació decidida a través de la gestió directa, així com de l'assistència als municipis en l'execució de les seves competències i en el seguiment de la resta d'administracions que intervenen a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Amb l'objectiu de contribuir a la millora de les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes, l'AMB ha desenvolupat el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), així com la Modificació puntual del Pla General Metropolità que l'acompanya (MPGMCo), ha portat a terme accions de manteniment del riu Llobregat, ha realitzat actuacions de millora de tots els espais fluvials metropolitans i participa en els òrgans de govern de diferents organismes (Parc de Collserola, Parc Agrari, Serralada Litoral, Serralada de Marina i Espais Naturals del Delta).

Una de les peces clau de la mobilitat metropolitana són les rondes de Barcelona. L'AMB és responsable de fer-ne la conservació i el manteniment ordinari. Durant el període 2015-2019 ha realitzat aquestes tasques, que tenen continuïtat des del gener de 2012.
  • Infraestructura verda

    L'àrea metropolitana de Barcelona és un territori on viuen més de 3,2 milions d'habitants. Els 636 km² que formen aquest territori estan ocupats per un gran nombre d'assentaments urbans de tot tipus, així com per una densa xarxa d'infraestructures i serveis necessaris i pensats per poder habitar a la metròpolis. Tenen, no obstant això, un impacte molt profund al territori, com ara la fragmentació dels espais oberts, la falta d'accessibilitat a sòls desocupats, o greus alteracions al medi natural.

    Tanmateix, en aquest territori eminentment urbà, densament ocupat i poblat, es manté un sistema d'espais oberts que ocupen més del 52% de la superfície total, i amb grans valors ambientals, productius i socials que beneficien tots els ciutadans. En realitat, és una de les metròpolis amb més espais verds d'Europa, una metròpolis de ciutats, on ciutat i natura tenen un paper molt rellevant.

    Una gran riquesa ambiental, social i econòmica

    El territori metropolità està constituït per espais de gran riquesa ambiental i social, i en determinats casos econòmica, com ara els parcs naturals de Collserola i de Garraf-Ordal, el Parc de la Serralada de Marina, el Parc Agrari del Baix Llobregat i d'altres espais agrícoles, els espais protegits del delta del Llobregat, els espais agroforestals de les muntanyes de l'Ordal, els espais fluvials de les conques del Llobregat i del Besòs, les rieres i les platges. Aquest conjunt es completa amb els espais verds de naturalesa més urbana, com per exemple els carrers, els parcs, les places, els elements d'agricultura urbana, les cobertes enjardinades i els balcons, que formen part del teixit urbà i adjacent.

    Tots aquests espais configuren la infraestructura verda de la metròpolis de Barcelona, amb una gran riquesa ecològica i paisatgística que conté més de 60 hàbitats diferents i on viuen més de 5.300 espècies rellevants per a l'ecologia. Són espais importants per a les activitats de lleure, com ara passejades, ciclisme o activitats culturals, i per la producció, bàsicament de productes frescos de proximitat en les 5.400 hectàrees agrícoles metropolitanes, però també de biomassa i altres productes secundaris del bosc.

    S'anomena infraestructura verda a aquest conjunt d'espais formats per una àmplia gamma de diferents elements ambientals que es relacionen entre ells formant ecosistemes interconnectats. En aquest darrer mandat s'ha invertit la mirada cap al territori, i s'ha reorientat en clau de reconnectar els ecosistemes per millorar-ne la biodiversitat

    Economia verda

    Uns dels objectius del Pla d'actuació metropolità 2015-2019, i de manera transversal, tant des de les actuacions de l'àmbit de Desenvolupament Econòmic com de Territori, és desenvolupar polítiques públiques per a una economia verda des de l'agricultura de proximitat i ecològica, des de l'economia circular, l'estalvi i l'eficiència energètica, i des de les energies renovables i vetllar especialment pel manteniment i la potenciació dels serveis ecosistèmics associats als diferents elements de la infraestructura verda metropolitana.

    El canvi de perspectiva sobre el territori pretén respondre al repte de si els espais oberts —uns espais carregats de valors identitaris, i de serveis ecosistèmics (d'aprovisionament, de suport i culturals)— poden estructurar la metròpolis i si la infraestructura verda pot esdevenir una veritable articuladora de les transformacions metropolitanes.

    La resposta a aquest repte s'ha donat mitjançant diferents instruments: el Planejament, que incorpora amb força l'estratègia de reforç de la infraestructura verda en la redacció del PDU; el Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), que, dotat amb 15 milions d'euros, té com a objectiu invertir en espais fluvials metropolitans, recuperar zones degradades i integrar infraestructures, les actuacions de manteniment dels rius Llobregat, Besòs i Ripoll, i fins i tot crear un Servei d'Infraestructura Verda específic dins de la Direcció de Serveis.
    • Gestió
      Dins dels objectius del mandat de govern a través del Pla d'actuació metropolità  s'ha posat l'èmfasi a donar compliment als compromisos establerts amb la "participació en els òrgans territorials de gestió, com són el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i el Consorci del Parc de la Serralada de Marina, i establir la participació de l'AMB en el Parc Agrari del Baix Llobregat" o  "fomentar models territorials que augmentin la resiliència del territori davant de les pertorbacions naturals mitjançant l'estímul de les activitats agropecuàries" com pot ser en el cas de les muntanyes del Baix.

      • Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat
      El Parc Agrari del Baix Llobregat és la zona productiva agrícola més important del territori metropolità, que contribueix a la sobirania alimentària dels més de 3 milions d'habitants, i que juntament amb el Parc Natural de Collserola i el Delta del Llobregat constitueixen els espais naturals més importants de la metròpoli.

      En data 30 de maig de 2017 la Junta de Govern de l'Àrea Metropolitana va adoptar l'acord de sol·licitar al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat l'acceptació de la incorporació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona com a membre del Consorci amb la voluntat de crear una col·laboració institucional estable, a través de l'aportació de serveis especialitzats a aquesta peça de la infraestructura verda metropolitana en qüestions relatives a la gestió territorial, mobilitat, promoció econòmica o espais fluvials. L'AMB, una vegada integrada en l'estructura del Consorci, prestarà col·laboració tècnica i econòmica en els aspectes ambientals del Parc Agrari relacionats amb les seves competències, com ara el manteniment i millora de les instal·lacions hidràuliques, de reg i de drenatge.

      Com a administració competent en el planejament urbanístic de la metròpoli i altres temes com la construcció d'infraestructures i la gestió del cicle integral de l'aigua, l'AMB esdevindrà un actor clau en la gestió d'aquesta àrea econòmica especialitzada en la producció alimentària. Així mateix, impulsarà la promoció econòmica d'aquells productes agrícoles que es produeixen a la zona, amb l'aprofitament del potencial de la xarxa de mercats municipals del territori, per tal de potenciar el consum de proximitat.

      El Consell Plenari del Consorci del Parc Agrari del 7 de novembre de 2017 va aprovar la resolució d'acceptar la sol·licitud de l'Àrea Metropolitana per a la seva incorporació al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, condicionada a l'aprovació del conveni que reguli les condicions d'integració i l'aportació econòmica de l'AMB, així com la consegüent modificació estatutària.

      Aquesta modificació estatutària requerirà un període de temps per ser aprovada. És per això que el 2018 es va signar un conveni marc de col·laboració entre el Consorci i l'AMB per al desenvolupament de les infraestructures agràries de l'àmbit del Parc Agrari. L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha aportat al Pla de treball 2018 la quantitat de 110.000 euros al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, que han servit per a la realització d'actuacions de millora a la xarxa de camins dels municipis de Sant Feliu, Viladecans i el Papiol, actuacions de manteniment i millora de rieres a Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi, la millora de la xarxa de drenatge a Viladecans i el Prat de Llobregat i la creació d'un espai de test hortícola a Viladecans.

      Durant el primer trimestre de 2019 s'ha aprovat l'addenda corresponent a l'any 2019 amb una aportació prevista de l'AMB de 250.000 euros.

      • Consorci del Parc Natural de Collserola
      Durant el mandat, els plenaris de diversos ens consorciats van adoptar acords d'aprovació de la modificació proposada pel Consorci el 2014 per adequar els seus estatuts a les determinacions de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL). Aquesta modificació dels estatuts tenia com a finalitat bàsica la identificació de l'administració pública d'adscripció –que es va aprovar que fos l'Àrea Metropolitana de Barcelona– i la concreció de competències.

      La Generalitat de Catalunya, mitjançant un acord del Consell Executiu amb data 26 de juny de 2018, va aprovar la modificació dels Estatuts del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola conjuntament amb el seu text refós, publicat al Diari Oficial de la Generalitat. El document aprovat per la Generalitat incorpora algunes variacions respecte al text inicialment aprovat pel Consorci del Parc i per diversos ajuntaments, per la qual cosa l'Assemblea del Consorci va aprovar, el 4 de juliol passat, un nou text, amb caràcter de refós, dels estatuts en tràmit.

      • Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat
      En data de 27 de novembre de 2018 el Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar l'acord de sol·licitar la incorporació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona com a membre del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

      El espais naturals del delta del Llobregat són un dels pulmons verds de l'àrea metropolitana de Barcelona inserits en tota la zona agrícola del delta del Llobregat. De fet, no hi ha cap gran metròpolis a la Mediterrània que gaudeixi d'uns aiguamolls d'importància internacional a les seves portes.

      Els espais naturals del delta del Llobregat són una de les zones més importants de Catalunya quant a educació ambiental i recerca.

      El Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat va ser creat el maig del 2005 per garantir la gestió i la protecció dels espais naturals del delta del Llobregat. Està format per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat –es tracta d'una xarxa d'espais protegits pertanyents a aquests 4 municipis.

      L'objecte del Consorci és intervenir en els espais de protecció especial del delta del Llobregat. Les seves funcions són la gestió, la preservació de la biodiversitat dels hàbitats d'interès natural, entre els quals destaquen els de les zones humides, els de les zones dunars i els de les pinedes litorals sobre dunes, així com de les diferents espècies de plantes i animals que hi viuen; l'estudi i la divulgació dels valors naturals i del paisatge del delta del Llobregat, a més de la millora contínua de l'oferta d'ús públic i educatiu de l'entorn natural, sempre compatible amb la conservació.

      L'AMB participa activament des de l'any 2012 en la gestió del tram metropolità del riu Llobregat des del punt de vista del disseny, l'execució de projectes i programes territorials.

      El riu Llobregat també és una peça fonamental dins de la infraestructura verda metropolitana sobre la qual l'AMB actua molt intensament dins de les seves competències.

      Amb l'objectiu de poder aportar la seva visió global, l'AMB ha demanat la seva inclusió dins del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, com una part de l'estratègia de participar en la gestió de tots els espais naturals i lliures territorials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

      • Consorci del Parc de Serralada de Marina
      El Consorci del Parc de la Serralada de Marina és un ens consorciat públic de caràcter local i de naturalesa associativa i institucional. Té per objecte l'ordenació, el desenvolupament i la gestió del parc. L'integren la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els Ajuntaments de Badalona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Sant Fost de Campsentelles. L'Àrea Metropolitana de Barcelona hi destina una aportació aproximada de 700.000 € anuals.

      • Muntanyes del Baix

      L'àmbit territorial de les muntanyes del Baix se situa en la superfície de terreny agroforestal d'unes 27.480 ha que s'estén de forma contínua entre els límits del Parc Natural del Garraf, els nuclis urbans del delta occidental de la vall baixa del Llobregat i les carenes que separen les conques de l'Anoia de les del Llobregat.

      Els municipis inclosos en l'àmbit del Pla director de les muntanyes del Baix són Begues, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Viladecans (Baix Llobregat), i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), que representen un total de 12.082 ha.

      Tot i que l'AMB no participa directament en la gestió d'aquest espai, la segona convocatòria del Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) 2016-2019 ha aprovat un total de 10 projectes vinculats a la instal·lació de xarxes de calor per biomassa forestal i a l'activitat ramadera per a la gestió de boscos, tots emmarcats  en les estratègies del Pla director.

      Pla d'actuació metropolità (PAM) 2016-2019
      AMB. Infraestructura verda
    • Actuacions en paisatges naturals i urbans
      El Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), dotat amb 15 milions d'euros, està adreçat a invertir en espais fluvials metropolitans, recuperar zones degradades, integrar infraestructures i dur a terme una gestió forestal amb valorització energètica i agropecuària.

      Els paisatges naturals i urbans no s'han de considerar com dues realitats separades, sinó com dos àmbits sinèrgics i complementaris. Es tracta d'uns actius que han d'interaccionar per tal que el territori metropolità es consolidi com un espai d'ús social o un centre econòmic amb una qualitat paisatgística i ambiental que sigui capaç de captar les millors oportunitats. Un centre d'activitat que permeti conservar i augmentar els espais públics metropolitans que fomentin la qualitat de vida de les persones, la salut i l'equitat social.

      Durant el període 2015-2019 s'han integrat en el programa d'inversions PSG un total de 44 actuacions agrupades en els següents conceptes:

      • 21 actuacions en espais fluvials dels rius Llobregat, Ripoll i Besòs
      • 6 actuacions de recuperació de zones degradades
      • 5 actuacions d'integració d'infraestructures
      • 12 actuacions en projectes de gestió forestal
      Totes aquestes actuacions estan definides en l'àmbit de 27 municipis metropolitans.
    • Manteniment
      La recuperació dels espais fluvials implica la gestió d'espais complexos on conviuen infraestructures, serveis, espais naturals i activitats de lleure. L'AMB ha continuat fent actuacions de regeneració dels espais fluvials del Llobregat i el Besòs amb l'objectiu de garantir les seves funcions mediambientals i la seva apropiació per part de la ciutadania com a espais amb valor natural, patrimonial i lúdic. Els rius Llobregat i Besòs han estat objecte de diferents solucions de recuperació

      Dins de la infraestructura verda, la xarxa de rieres i rius metropolitans juga un paper essencial. L'AMB desenvolupa accions per a la millora de la xarxa hidrològica i la recuperació ambiental i social a través de la reintegració d'aquests espais en la geografia de les ciutats metropolitanes.

      • Riu Llobregat
      L'AMB intervé en la gestió de l'espai fluvial del Llobregat des del 2006, i se centra en el manteniment de les plantacions existents, així com dels camins principals, amb un pressupost en aquest mandat de 520.000€ aproximadament. D'aquesta manera, el riu ha deixat de ser un espai periurbà marginal per convertir-se en un espai estructurador de la metròpolis, que rep més de 2,4 milions de visitants l'any.

      Durant el període 2015-2019, a més de l'activitat contínua de manteniment, s'han dut a terme diverses actuacions, com ara la creació d'un gual inundable que creua el riu entre els termes de Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, la continuació de la regeneració del front fluvial al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts i els accessos des del nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat o Molins de Rei.

      Amb un pressupost d'execució d'uns 746.000 € aproximadament, és un bon exemple d'actuació emmarcada en l'estratègia global de recuperació ambiental i de foment de l'ús social en l'àmbit del riu Llobregat. A més, la connexió a peu i en bicicleta entre els tres nuclis urbans potencia el canvi d'hàbits cap a una mobilitat sostenible per la qual estan apostant l'AMB i els tres consistoris.

      Aquesta passarel·la inundable entra a formar part d'aquesta manera de la xarxa de camins fluvials, que suma més de 30 km al llarg del riu Llobregat i que va configurant el concepte d'infraestructura verda metropolitana.

      Aquestes actuacions es completen amb accions de sensibilització entre la ciutadania mitjançant l'edició de publicacions i materials didàctics, i també amb l'organització, en col·laboració amb els municipis, d'activitats d'educació i gaudi ambiental.

      • Riu Besòs i riu Ripoll

      En el present mandat, el Servei d'Infraestructures de l'AMB ha consolidat la seva actuació a la conca dels rius Besòs i Ripoll, i ha reforçat la seva actuació en un espai d'importància equivalent al Llobregat en el context metropolità, tant per la seva dimensió ambiental i social com territorial.

      La intervenció en el riu Ripoll s'està treballant en un projecte metodològicament semblant al del riu Llobregat.

      L'altra gran actuació ha estat el projecte d'accessibilitat i obertura al gaudi públic de la llera del riu Besòs al municipi de Montcada i Reixac, on es combinen en un espai relativament reduït funcions socials i ambientals, com ara la depuració d'aigües i les plantacions fluvials. Aquesta actuació ha suposat una important transformació del parc metropolità del riu Besòs que, tot i estar ja ben consolidat, no contemplava l'accés a l'espai fluvial des d'aquest municipi.

      Parcs, platges i rius 
    • Planificació

      La planificació de la infraestructura verda parteix d'una visió global del sistema d'espais lliures metropolitans que busca la maximització dels serveis ecosistèmics, el foment del mosaic agroforestal i les solucions basades en la natura. Entre els treballs realitzats destaquen la redacció d'instruments de planejament urbanístic i ambiental i les tasques de suport a l'Àrea d'Internacional de l'AMB en relació amb els projectes europeus d'aquest àmbit temàtic.

      Instruments de planejament

      • Redacció del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola [PEPNat]. La redacció del Pla es realitza en connexió amb Planejament urbanístic i d'acord amb el  Conveni interadministratiu entre les administracions següents: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Ajuntaments de municipis amb terme municipal dins del Parc i Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. La superfície del Parc abasta 8.170 hectàrees. 
      La necessitat de revisar l'actual Pla especial del 1987 sorgeix de la Declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola l'any 2010. El nou pla es fonamenta en l'estratègia ecològica com a eix vertebrador i transversal del model de Parc i s'estructura en sis àmbits temàtics: valors ecològics, recursos naturals, ús públic, patrimoni construït, infraestructures i serveis i espai funcional.

      Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola [PEPNat]


      L'aprovació de l'avanç del Pla té lloc el 27 de gener de 2015 i l'aprovació inicial, el 24 de juliol de 2018.
      • Desenvolupament del programa de participació del PEPNat (en connexió amb l'Oficina Tècnica de Gerència).
      En la 2a fase es du a terme la informació pública de l'avanç del Pla, del 16 de febrer al 18 de maig de 2015. Entre els 3 canals de participació es van recollir un total de 839 suggeriments. A la 3a fase, la informació pública del document aprovat inicialment té lloc del 9 d'agost de 2018 al 10 de gener de 2019. Més de 5 canals de participació, 15 sessions presencials amb una mitjana de 30 persones per sessió, 35 consultes tècniques presencials i 136 al·legacions.

      Projectes europeus (en connexió amb l'Àrea d'Internacional de l'AMB)

      • NATURVATION 2017
      Projecte de 4 anys finançat per la Comissió Europea: representació de l'AMB en el Consell Assessor per a la Innovació Urbana basada en la Naturalesa.

      • HORIZON 2020 – SC5-13-2018
      Strengthening International Cooperation on Sustainable Urbanizations – Nature-Based Solutions for Restoration and Rehabilitation of Urban Ecosystems

      • 4th Call for Proposals Urban Innovative Actions [UIA ] 2019
      NB Planning. Barcelona Metropolitan Nature Based Planning
  • Rondes de Barcelona
    Manteniment i millora d'una infraestructura bàsica per a la mobilitat metropolitana

    La Llei 31/2010 de l'Àrea Metropolitana de Barcelona assigna a l'AMB la gestió de les rondes de Barcelona, una infraestructura fonamental per a la mobilitat de béns i persones en el territori. L'AMB en té assumida la gestió, la conservació i el manteniment ordinaris des de l'1 de gener de 2012.

    Infraestructures metropolitanes. Les rondes. 
    • Àmbit
      L'àmbit de manteniment de les rondes està format per la ronda de Dalt (B-20 i C-32), i la ronda Litoral (B-10).


      L'AMB també ha dut a terme, conjuntament amb el manteniment de les rondes, el manteniment de la Gran Via nord, des de la plaça de les Glòries fins al terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
    • Manteniment
      Durant el període 2015-2019 s'han dut a terme els següents treballs de manteniment:

      • Tasques de vigilància i ajuda a la vialitat
      • Conservació i rehabilitació del ferm
      • Drenatges i monitoratge del clavegueram
      • Manteniment de l'arbrat
      • Manteniment i neteja de talussos
      • Neteja viària
      • Reposició de senyalització i d'elements d'abalisament
      • Tasques de vialitat hivernal
      • Manteniment d'instal·lacions: enllumenat, ventilació, pous de bombament i pals d'auxili
      L'import total destinat en aquests quatre anys és de 35,4 milions d'euros, incloent-hi, entre altres partides com el subministrament elèctric, estudis, projectes i millores.

      Com a dades més significatives es pot esmentar que s'ha fet una renovació de 145.000 metres quadrats de ferm; el consum elèctric ha estat de 66 MWh; els equips d'assistència i ajuda a la vialitat han recorregut 560.000 km; s'han fet 60.000 revisions d'instal·lacions de túnels i 660 ha de segues i neteges de parterres.
    • Actuacions subvencionades
      Durant el període 2015-2019 s'han dut a terme les següents actuacions subvencionades:

      • Aixecament en 3D


      El projecte proposa una caracterització geomètrica en 3D de les rondes amb precisió topogràfica, realitzada mitjançant tècniques d'escanejat amb tecnologia làser. En aquest aixecament s'inclouen els diferents elements estructurals i l'actualització de l'inventari d'instal·lacions que es gestionen actualment a l'efecte de manteniment

      Ha estat finançat amb el programa INMAB ("Interconnexió de xarxes, port, aeroport i gestió òptima del trànsit a l'àrea metropolitana de Barcelona, node del corredor europeu del Mediterrani"), gràcies a un subvenció de la Unió Europea atorgada a l'Ajuntament de Barcelona en el marc del programa de suport a les xarxes de transport transnacionals TEN-T, que pretén millorar la mobilitat de mercaderies i passatgers a la UE.

      • Renovació de l'enllumenat exterior amb leds
      El 3 de setembre de 2018 l'IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia) va comunicar l'atorgament de la subvenció per renovar l'enllumenat exterior de les rondes amb leds (sense els túnels). La quantitat subvencionada és d'1.498.000 €, que s'atorga en forma de préstec a tornar en 10 anys sense interessos. S'han redactat els projectes corresponents.

      • Renovació de l'enllumenat dels túnels de les rondes amb leds
      Atorgament d'una subvenció del 50% de l'actuació de renovació de l'enllumenat dels túnels de les rondes. El pressupost total previst és d'11.405.153,71 euros més l'IVA. S'han redactat els projectes corresponents.
  • Pla de millores de polígons industrials
    El Programa de millora d'infraestructures i de competitivitat de polígons industrials i àrees d'activitat econòmica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és un programa emmarcat dintre del Pla metropolità de suport als ajuntaments, d'estímul de l'activitat econòmica i millora de la qualitat de vida. Engloba tres programes més: el de suport a les empreses municipals d'habitatge, el de suport als municipis per al finançament de l'expropiació de les zones verdes i dotacions municipals, i el de rehabilitació d'edificis i millora de barris.

    Aquest programa, que consta de dues convocatòries, estableix una línia de subvencions dotada amb un total de 30 milions d'euros, orientada a fomentar actuacions que promoguin la competitivitat i la dinamització dels polígons i les àrees d'activitat econòmica de l'àrea metropolitana de Barcelona, així com la generació d'ocupació. La primera convocatòria, iniciada en el període 2014-2015, va tenir una dotació total de 10 milions d'euros, i davant l'èxit de participació, l'AMB va obrir una segona convocatòria, iniciada en el període 2015-2016, amb un pressupost total de 20 milions d'euros.

    Un impacte econòmic de més de 47 milions d'euros

    De tots els projectes seleccionats, l'AMB en subvenciona fins a un 70% —fins a un màxim d'1.500.000€— i s'hi van presentar projectes tant d'iniciativa pública com d'iniciativa privada. L'impacte econòmic del programa sobrepassa els 47 milions d'euros, dels quals l'AMB n'ha finançat un total de 30M€, ja que al pressupost de l'Administració metropolitana cal sumar-hi la inversió feta pels diferents ajuntaments i pels actors privats.

    La realitat del les diferents àrees econòmiques situades als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona és diversa i complexa, però principalment aquest programa anava enfocat, d'una banda, a actualitzar els polígons industrials que presentaven grans mancances estructurals i, d'altra banda, en una escala més petita, a millorar l'eficiència energètica de les indústries ubicades en aquests polígons.

    En aquest sentit, es preveuen quatre tipus de projectes segons la seva finalitat:

    • Projectes que permetin a les indústries metropolitanes assolir una eficiència energètica més gran, mitjançant l'ús de fonts d'energia alternatives, reutilització d'aigua, enllumenat públic i desplegament de les TIC.
    • Millores en la urbanització dels polígons industrials i àrees d'activitat econòmica, amb la creació de noves infraestructures de serveis.
    • Rehabilitació d'edificis i naus industrials.
    • Mesures enfocades a la millora de la mobilitat i l'accessibilitat, com ara la substitució de senyalització informativa.
    L'AMB ha avaluat unes 200 sol·licituds presentades entre les dues convocatòries, de les quals 109 han complert les condicions i han obtingut subvenció. D'aquest total de subvencions atorgades, aproximadament la meitat (49%) han estat sol·licitades per empreses privades en col·laboració amb els Ajuntaments. De la resta de projectes, un 40% han estat per part dels consistoris, i l'11% restant corresponen a associacions d'empreses.

    La primera tipologia d'actuació per quantitat econòmica en inversions aprovades és l'eficiència energètica, amb 23,8 milions d'euros d'inversió total generada. Les actuacions d'urbanització i infraestructures de serveis segueixen amb 12,6 milions d'euros. En tercer lloc se situen les actuacions de millora de mobilitat i accessibilitat, amb 6,3 milions. Finalment, les actuacions vinculades a rehabilitació d'edificació, amb 4,3 milions d'euros.

    Mapa productiu metropolità

    El mapa productiu metropolità es pot dividir en cinc grans zones, cadascuna amb les seves particularitats i, per tant, necessitats específiques.

    • Àmbit Delta del Llobregat 
    Aquest àmbit ha estat el paradigma de la col·laboració publicoprivada dins del programa. Els projectes han anat, de manera gairebé total, encarats a la millora de l'eficiència energètica, amb actuacions innovadores com per exemple el desenvolupament de les xarxes de fred i calor i infraestructures, així com per a l'ús del vehicle elèctric, entre altres. La inversió generada serà de 16,1 milions d'euros.

    • Àmbit Corredor del Llobregat

    Aquesta àrea s'ha centrat en projectes de reurbanització de polígons que amb els anys havien quedat arcaics i presentaven importants deficiències, amb accions de reurbanització i asfaltatge de carrers, rehabilitació d'edificis o actualització de serveis. La inversió generada serà de 10,2 milions d'euros.





    • Àmbit Eix del Besòs

    L'Àmbit Eix del Besòs també ha concentrat els projectes per a la renovació de polígons obsolets, però amb un accent en la millora de l'accessibilitat, que ha de repercutir significativament en la mobilitat de la zona. La inversió generada serà de 9,4 milions d'euros.

    • Àmbit B-30
    Els projectes sorgits en aquesta zona han posat un èmfasi especial en la millora de la mobilitat sostenible a les zones d'activitat econòmica, amb la creació de nous carrils bici i aparcaments que faciliten deixar el cotxe i moure's per l'interior sense contaminar. També hi destaquen projectes empresarials vinculats a la millora de l'eficiència energètica. La inversió generada serà de 5,5 milions d'euros.

    • Àmbit C-32

    Projectes municipals de renovació i millora general de polígons i infraestructures de serveis, així com projectes d'iniciativa privada vinculats a la millora d'eficiència energètica. La inversió generada serà de 5,9 milions d'euros.

    En aquest moment, amb la primera convocatòria del programa pràcticament finalitzada i tot encarant el tram final de la segona, ja es pot valorar positivament l'efectivitat del Programa de millora d'infraestructures i de competitivitat de polígons industrials i àrees d'activitat econòmica que va iniciar l'AMB al principi del mandat.

    De tots els projectes que han rebut subvenció en la primera convocatòria, pràcticament tots ja estan finalitzats, i cal afegir-hi els projectes també acabats de la segona convocatòria,dels quals només una petita part encara estan en obres. Es pot afirmar que gairebé el 96% dels projectes subvencionats es desenvoluparan amb èxit, un indicador que mostra el gran procés de dinamització que ha experimentat el teixit econòmic metropolità en els seus municipis.

    Programa de millora d'infraestructures i de competitivitat de polígons industrials i àrees d'activitat econòmica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • Divulgació
    L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha organitzat fòrums i jornades internacionals (en les quals s'han donat a conèixer també els aspectes més rellevants de la infraestructura verda metropolitana), s'ha participat en congressos internacionals i en programes de màsters d'urbanisme i paisatge d'arreu, a més de dur a terme activitats adreçades a la ciutadania.

    Exposicions

    L'AMB va organitzar la mostra "Metròpolis Verda" (2017) amb l'objectiu de donar a conèixer i sensibilitzar la ciutadania sobre la relació ciutat-natura. L'exposició mostrava la diversitat d'aquests espais oberts metropolitans i explorava 16 reptes que es plantegen per a una metròpolis que vol un territori més accessible, saludable i, en definitiva, habitable.

    Plantejada com a mostra itinerant, l'exposició va romandre durant els primers mesos a l'espai Mercè Sala de l'estació de metro de Diagonal de Barcelona, a Cornellà i a Gavà, amb un total de més de 13.000 visitants, i va comptar amb la participació d'un miler de persones que van transmetre els seus desitjos, propostes i idees per a la Metròpolis Verda del futur.

    Organització de fòrums i jornades internacionals

    • Fòrum Europeu sobre Boscos Urbans [EFUF]: "Les vores del bosc urbà: franges, marges i espais de transició", Barcelona, 31 de maig - 2 de juny de 2017
    • Conferència "Greening for Change". European Green Leaf Award 2019, Cornellà de Llobregat, 7 - 8 de febrer de 2019

    Projectes europeus (en connexió amb l'Àrea d'Internacional)

    • Projecte MADRE
    MADRE (Metropolitan Agriculture for Developing an Innovative, Sustainable and Responsible Economy) és un projecte que depèn del programa Interreg MED Modular sobre capitalització, que se centra a promoure les capacitats d'innovació de les regions del Mediterrani (MED) per a un creixement intel·ligent i sostenible (el programa Interreg MED acull 13 països europeus de la costa nord de la Mediterrània i desenvolupa iniciatives en favor d'un creixement sostenible de la regió).

    Per tal de fomentar un procés de canvi en el model de proveïment d'aliments, el projecte aprofita l'ampli ventall de coneixement acadèmic, d'accions i polítiques pilot, de xarxes i de cooperació transnacional per permetre que l'agricultura periurbana metropolitana assoleixi un nivell crític a l'àrea MED. Analitzar en profunditat el material disponible proporcionarà les bases per empoderar les parts interessades en aquesta agricultura i després per establir un compromís formal per iniciar un procés transnacional d'agrupament.

    El projecte MADRE estableix diferents grups de treball metropolitans a cada territori implicat: Tessalònica, Tirana, Bolonya, Marsella, Montpeller i Barcelona, amb l'objectiu d'analitzar la situació de l'agricultura urbana i periurbana a les àrees metropolitanes, amb la participació de representants de la quàdruple hèlix: administracions locals, productors, membres del món acadèmic, consumidors i societat civil.



    L'anàlisi que resulti de les accions d'aquests grups de treball servirà per establir un debat a escala transnacional, a partir de la tardor vinent, per tal de definir recomanacions polítiques per a la regió euromediterrània.

    En data de 24 de juliol la Junta de Govern va aprovar l'adhesió al memoràndum del Policy paper i l'assumpció de les seves recomanacions.

    • SIDIG MED
    Aquest projecte europeu ha servit per a l'intercanvi d'experiències en agricultura urbana i periurbana, amb especial atenció als espais de transició entre la ciutat i el camp, i la implementació de projectes pilot en aquests territoris gestionats per la ciutadania i per institucions sense ànim de lucre.

    L'AMB hi ha participat amb la construcció dels horts socials i comunitaris a la vora urbana de Sant Boi de Llobregat, que gestionarà la Fundació Marianao, una entitat arrelada al barri que treballa per a la inclusió social, amb la participació d'altres associacions i ONG locals.

    SIDIG MED és un projecte europeu del programa ENPI CBCMED entre ciutats i àrees metropolitanes del sud i nord de la Mediterrània. Els seus socis són: el Royal Botanic Garden de Tell Ar-Rumman (Jordània), el Ministeri d'Agricultura d'Al-Balga (Jordània), Mahdia (Tunísia), Roma i l'AMB, des de la Direcció d'Infraestructures, l'Àrea d'Internacional i la xarxa MedCities.

    El projecte SIDIG MED es va engegar el 2013 i va finalitzar l'abril de 2016, amb un pressupost total d'1.998.646,60 €. El 12 de març de 2017 es van inaugurar els horts socials de Can Pinyol a Sant Boi de Llobregat, culminació del projecte pilot del SIDIG MED a l'àrea metropolitana de Barcelona.

    Participació en congressos internacionals:

    • "A New Plan for Collserola Natural Park: Ecological Strategy" Bridging the Science-Practice-Policy Gaps in Mediterranean Biodiversity Protection. MED Biodiversity Protection Community. Barcelona, 23-24 octubre de 2017
    • "Infrastructures Service" Transnational Working Group Meeting of the Interreg MED MADRE. Montpeller, 24 de gener de 2018
    • "A Multicriteria Tool for the Strategic Planning, Management and Monitoring of the Collserola Park" EFUF European Forum on Urban Forestry. Hèlsinki i Vantaa, 18 de maig de 2018 
    • "Barcelona Green Metropolis: ecology, leisure and production", Biocities Forum: Forests Transforming Urban Living. Smart City Expo Barcelona, 14 de novembre de 2018 
    Presència en programes de màster internacionals

    • "Environment and Landscape Protection Plan: Serra de Collserola Natural Park", Vrije Universiteit (Brussel·les). AMB, 21 de març de 2016
    • "Green Metropolitan Infrastructure: The Collserola Park" EMiLA SummerWorkshop: Seedingscapes, European Masters in Landscape Architecture. Barcelona, 3 d'octubre de 2016
    • "The Collserola Park: Urban Forest Boundaries", Tsinghua University (Pequín). AMB, 20 de novembre de 2017
    • "Barcelona Green Metropolis: Ecology, Leisure and Production" Tsinghua University (Pequín). Pequín, 7 de desembre de 2018

    Projecte Madre
    SIDIG MED
    ENPI CBCMED
    MedCities

    EFUF. European Forum on Urban Forestry
    Biocities Forum
;